Elegia del Conflent

Torna l’enyorament d’aquella terra

de pomeres i prats,

oliveres al flanc de blanes comes

i d’altes claredats

en la blancor del cim. La cançó dolça

del curs lent de la Tet

i l’argentina veu de la campana

venint de Codalet…

Oh terra de Conflent, com vares prendre’m!

D’un meu amor bressol,

fet del perfum tenaç dels teus camps pulcres

i del benigne sol

que savi va pintant les teves gràcies

amb un pinzell tan fi.

Fet de cançó de riu i d’hores calmes

per un ample camí…

Torna l’enyorament… Amb passa lenta

m’endinso pel record

tan dolç i tan punyent com una rosa

que em reposés al cor.

I veig a dintre meu altra vegada

aquell rostre estimat,

i et veig a tu, país, com un bell somni

perdut en ser abastat.

Rosa Leveroni