L’autora

CLEMENTINA ARDERIU i VOLTAS (Barcelona, 6 de juliol de 1889 - 17 de febrer de 1976) va ser una poetessa catalana. Influïda per la poesia popular catalana, Josep Carner i Joan Maragall, va ser autora dels llibres Cançons i elegies (1916), Sempre i ara (1946, premi Joaquim Folguera), És a dir (1959, premis Óssa Menor i Lletra d’Or) i L’esperança encara (1969), entre d’altres.

En els seus poemes es pot trobar la influència de Josep Carner, així com del seu marit, Carles Riba. La seva és una poesia molt treballada, en què dominen temes com la fe, l’amor, l’alegria, la condició femenina o la mort, entre d’altres. Es considera que els seus poemes tendeixen a una idealització de la vida quotidiana. Va ser creadora de goigs, igual que Jacint Verdaguer o Joan Maragall, entre d’altres. L’obra dels seus inicis pot inscriure’s dins el moviment noucentista, que supera amb posterioritat amb la incorporació de nous elements.

Va formar part del cercle de dones intel·lectuals i artistes de la pintora russa Olga Sacharoff a Catalunya, entre les quals hi havia les pintores Soledad Martínez, Marie Laurencin, Dagoussia i Ángeles Santos, les escultores Lluïsa Granero i Maria Llimona, o l’escriptora Elisabeth Mulder.