SENTIMENT DE GUERRA

VENTADA

Però encara no és passada,

oh cor meu!

Ha vingut escabellada,

tota urc.

Per la força —ai com crida!—

se m’enduu;

sense alè, atemorida,

menjo pols.

L’amistat arremolina

—bo i dolent;

res d’amiga ni veïna

ni cel blau.

Només l’ombra que no em deixa

dintre els ulls;

em debato amb mi mateixa

i em faig mal.

La ventada té cobertes

multituds:

com un camp li són ofertes

—tristes flors!

I esgarrifa la dallada

que va fent

amb la Mort aparellada:

quanta sang!

DESASSOSSEC

Em donen aigua tèrbola

—jo veig el vi daurat.

No sento la campana

—al cor em va sonant.

Per l’aire, quina angoixa!

—els arbres són fruitats.

Quin rendiment tan pobre!

—més rica sóc que mai.

Si cal que jo naufragui,

em llançaria al mar.

21-VIII-1937

PRIMAVERA

Ha desertat de ma ribera

—oh por, la por!—

la tendra fada remeiera

—remei i olor.

Per qui ens ha pres la primavera

no hi ha perdó.

Digueu-me sí,

digueu-me no.

Les flors abans escotorides

—abril, setí—

llangueixen com les nostres vides,

sense destí,

que ni de somnis són ardides

—ho eren ahir.

Massa dic no,

massa dic sí.

L’emboirament que ens acompanya

—ai la claror!—

batalla perd, batalla guanya

—quina remor!

La primavera se’ns fa estranya,

i el sí i el no.

Qui ens ha afollat la primavera

no té perdó.

21-VI-1938

MORTS LLUNY

Callada estimo la vida.

Deixeu-me sola, callada,

i aniré amb el pensament

on no em torbin les rialles.

D’aquelles estibes mudes

seré la dolça companya,

que demà ni tindran sol

ni l’aigua que els alegrava.

Mai més en la galta humida

l’amor sobtarà una flama;

per llurs somnis de colors

la nit s’ha fet massa llarga.

Joventut, barca afonada

amb totes les veles altes!

28-VI-1938

BASARDA

Basarda,

m’afolles la tarda:

em prens els camins

dels somnis. Mesquins

ocells de mal caire

voltegen per l’aire.

Adéu, tendra llum,

adéu, el perfum

de la primavera!

Enguany, barroera,

malmenada ve.

I jo no tindré

repòs de la tarda,

perquè la basarda,

amb sos fils

subtils,

posà en mes oïdes

remors maleïdes.

UN MORT

De mi no fores res, i t’acompanyo

en els camins inútils del record:

la teva joventut ben expandida

em feia llums i ombres dintre el cor.

Avui m’han dit que somrient has mort.

Cap a la guerra a contracor corries:

¿ni temps per a enterrar ton bell tresor?

Esparses van per l’aire tes estrofes

plenes d’auguris i migdies d’or.

Avui m’han dit que somrient has mort.

I m’insisteix la galta envermellida

i l’entrecella d’home nou i fort

i unes clares pupil·les com una alba

que força la tenebra a dret i a tort.

Avui m’han dit que somrient has mort.

«Adéu, no tinguis por, la meva estrella

vigila, armada, entre el garbí i el nord».

I cara enllà profundament altívol,

mentre somreies ha vingut la Mort.

Avui m’han dit que somrient has mort.

20-IX-1938

PREC EN LA GUERRA

Perdó

de les victòries,

de les desfetes,

de les batalles

perdó,

Senyor!

No m’esgarrifa

la Mort a penes:

viure m’espanta.

Perdó,

Senyor!

¿El món que féreu

no us acontenta,

i ara el voldríeu

millor,

Senyor?

Gràcia pels joves

que amb ira esperen:

per ells voldríem

blavor,

Senyor!

L’estiu s’acaba.

Raïm de serva

volíem ésser:

perdó,

Senyor!

Carroll sens nombre

que va esgranant-se

esdeveníem.

Senyor,

perdó!

In memoriam N. B.

7-IX-1942