II

TAULA DE REI

I

Quina senyoria,

la taula parada

tot dia!

Quin amor tan gran

a la germania!

Tothom que s’hi acosta

pot ser-ne l’amic

i l’hoste

i haver de ses mans

la reial embosta.

Per amor donant-se,

de nostra misèria

no es cansa.

Pren la nostra fe

i si ens manca re

Ell ens ho avança.

Munic, 1 abril 1922

Per a Montserrat López-Batllori

II

VE JESÚS

Flor de sàlvia, farigola,

fulla polida del llorer,

perpetueu la vostra aroma

ompliu el Temple, que ja ve.

És Ell, Jesús, el que volia

veure els infants a son redós,

quan la muntanya s’enflorava

i tot el món és ple d’olors.

De matinet, que el dia apunta

i tot és viu i colorit,

quietament Jesús davalla

damunt l’altar de cada pit.

1924

Per a Jordi López-Batllori

i per a Neus Demestre Arderiu

III

MENDICANT

Senyor:

claredat aguda,

suavíssim blanc,

ala sostinguda,

deler franc,

mendiquem del vostre

immortal convit,

com tènue mostra

d’infinit.

1929

Per a Isabel Demestre Arderiu

IV

EUCARISTIA!

Per ella venia.

No per l’aigua i el sol

i els ocells i la flama,

ni les fruites de l’hort

que a l’abast ens posàveu;

sinó cosa millor,

tant més Vostra i més Santa:

EUCARISTIA!

per ella venia.

Juny 1932

Per a Eugènia Crexells

V

«Sota, sota cambra

brodada de seda.

De quina seda,

¿blanca o vermella?».

Canta la nena

i veu Jesús.

Ai quin germà que ens donen

tan dolçament vingut!

Li farem companyia

per sempre amén, Jesús.

1-V-1934

Per a Roser Solanic (1934)

i per a Anna Maria i Núria Obiols (1940)

VI

Cerquem debades

un record absent,

i d’ales d’àngel

l’esgarrifament.

L’infant el troba

i l’infant el sent.

Cuitem nosaltres

a ser amants per fe.

—L’infant pregunta,

sempre curt d’alè:

d’Eucaristia

ja no el sobta re.

Abril 1934

Per a Josep López-Battllori

VII

Fem una pausa en el camí

—la nina, el cant i el joc té espera—;

retira’t cap a la vorera,

que ve Jesús i et vol servir.

Com una rosa matinera

dóna el perfum i el teu setí,

que quan Ell passi pugui dir:

«Serva tostemps la fe primera,

perquè no hi ha més cosa vera

sinó que el món és ple de Mi».

1 maig 1936

Per a Montserrat Solanic

VIII

Cinamom, olivera

del paradís,

que floreixes darrera

en els jardins:

si les roses t’envegen

—ets tota olor—

els ocells et festegen

a lluna i sol.

I les nenes petites,

quan ve Jesús,

a mirar les excites

per entre tu,

i esperancen trobar-hi,

amb pa i amb vi,

l’esclatant Santuari

del Paradís.

Maig 1936

Per a Maria Rosa

i Anna Maria Seix

IX

Si prenc amb mi

l’aire de dir

follies,

¿què no diré

—que poc en sé,

i em pesa—

d’aquest país

dolç i ombradís

de l’ànima,

i de l’enyor

d’aquesta Amor

primera?

Tot follejant

escolto el cant:

«Ventura,

tot delicat

assossegat

missatge!

Jesús serà

qui parlarà

donant-se».

Maig 1944

Per a Carme Aramon

X

NOCES EUCARÍSTIQUES

Tot sia per Ell.

Ens dónes farina,

ens dónes vi vell

i l’or d’un anell

que el cor endevina!

Tot sia per Ell.

La fuga de l’aigua

devora el cancell…

La mà que donàvem

només és per Ell.

Maig 1953

Per a Jordi-Oriol López-Bonet

i per a Gabriel (1962)

XI

¿No em diríeu, Mare pia,

per quin pont he de passar?

«Cap al Fill que jo seguia

—molta passa i molt callar—,

Ell que és Vida és també Via

de més dreta no n’hi ha:

per virtut d’Eucaristia,

l’Amorosa Companyia

tota sola es donarà».

1955

Per a Roser Llobet i Olivella

XII

CARLES DIU:

Miro cap a la barca aparellada

i he sentit, ai Patró!, com m’heu cridat.

Beneïda la Vostra Voluntat.

Espero en Vós que em donareu la força

d’acceptar-me com sóc i com no sé,

i preparo el meu cor a tant de bé.

Recolliu-me, si caic, per la cintura:

navegar vol dir llum i vol dir fons;

aixequeu-me, Jesús, d’entre dos mons.

1955

Per a Carles Riba i Romeva

XIII

OFRENA

Ara sí que podré dir

—oh pròxima meravella!—:

«Senyor, us el torno a oferir,

l’hem polit com una estrella.

Que del ciri del bateig

en la llum petita i fina

ja el veia com ara el veig,

Senyor, que li sóc padrina:

com un flam del nostre enyor

i un tany en el tronc que ens lliga;

torneu-nos-el tot Amor,

fet tot ell Amor i Espiga».

1956

Per a Pau Riba i Romeva