Recull de textos acumulats al llarg del temps, «proses poètiques que tenen les flors, que sempre m’han agradat, com a punt de partida», segons l’autora. Les flors li serveixen de metàfora per expressar idees i sentiments que es mouen en dos àmbits principals: «Les més íntimes d’amor i desamor, de maternitat, de sentiments», i d’altra banda, «les més polítiques i socials», una preocupació de compromís sempre present en la trajectòria de Roser Iborra. «La meva idea era que amb el mateix llenguatge es pogués parlar de tot», explica. La inspiració dels textos ve en alguns casos «de l’observació directa com a punt de partida».