FLOR INSUBMISA

Neix als cascos buits dels desertors de la guerra. Tot i que sembla petita i efímera, escampa les llavors, minúscules i alades, a grans distàncies.

Germina on pot: a les terrasses modestes amb esqueixos de geranis; als calaixos de pa tou guanyat honradament; a les llibretes dels nois que fan l’últim curs a l’escola; a les pintades vermelles de les parets; als seients escalfeïts de les motos velles que prenen el sol.

Les flors insubmises, blanques i menudes, travessen fronteres. Neixen fins i tot, o sobretot, a les cartes que les mares envien a les presons, i a les carpetes d’alguns advocats, i sota el coixí del llit de les noies somniadores.

Les flors insubmises, blanques com un mirall de neu, ho envairan tot.