FLORS INCONFESSABLES

Amb la complicitat de Gabriel García Márquez

Neixen a les cartes no escrites dels amors impossibles. Estan fetes de silencis tan prims com un tel de boira; de mirades gairebé imperceptibles, com un estel fugaç.

Translúcides, efímeres i fràgils, poden volar al voltant de les persones estimades en secret. Llavors tenen l’aparença de petites papallones grogues que desafien el temps i que fan tornar homes els nens que senten el seu frec misteriós. O també pot ser que rejoveneixin els cors adolorits i encrostats d’anys…

Quan les flors inconfessables deixen caure el seu pol·len invisible al cor del temps, es descorden els núvols i esclaten pluges incontenibles. Plou, seguit, durant dies i mesos. Tot i així, el pinyol ensalivat de l’enyorança, dur i tenaç, no s’acaba mai de fondre dins la boca amarga dels amants inèdits que les flors han embruixat.