Leandre entrà en la mar
Alhora que deia aquestes paraules, Leandre despullava la seua persona i es vestia una camisa filada per les mans d’Hero, cenyint-se amb una corretja que sostenia una bonica daga, que nadant no podia portar una altra arma. I acostant-se a la furiosa aigua, cridant el nom d’Hero, encomanà el cos i la vida a la mar tempestuosa, la força de la qual no pogué véncer, sinó que es veié forçat a girar les espatles a les espantoses aigües i tornar a la riba. I estant dempeus en la banyada arena, adreçant els ulls al llum que, encés a la torre d’Hero, encenia el seu cor, tornà altra vegada a llançar el cos en la mar fonda, dient amb veu enardida per l’amor:
—El foc que veig encés dalt de la torre
crema dins mi la por de la mar fonda.
O entraré en port en la riba de Sestos,
o ara beuré el trist calze de la mort
i, amb vostres mans, donant-me sepultura,
vós, per qui muir, em cloureu dins la tomba.
Llavant-me el cos amb l’aigua de les llàgrimes,
no us espante besar ma boca freda.
Oh, obscura ceguesa d’aquells qui amen desordenadament! I amb quin ànim, amb quina dedicació i diligència, treballen per perdre l’ànima i la vida alhora! Oh, animosa por d’aquells qui, recelant, temen els perills de viure i morir viciosament i, amb ànim invencible i assenyat, pel regne del cel abandonen la vida!
Començà la mar a detenir un poc la seua fúria per donar lloc a l’ànim de Leandre, i ja sense temor, l’animós jove movia els braços per l’aigua, exultant dins de si perquè, encoratjat per enamorada esperança, havia vençut l’adversa fortuna. I embadalit amb el record dels delits passats, esperava en breu els esdevenidors, i en la seua pensa procurava triar amb quines paraules explicaria a Hero els grans perills que, encoratjat per l’amor, havia superat per anar fins a ella.