Es partí Leandre de la ciutat de Sestos
Es partí Leandre de la discreta vella, pensant, trist i consirós, com podria demanar Hero en matrimoni, cercant tots aquells camins que podien portar-lo al terme desitjat. I, per altra part, l’honesta donzella feia vots i promeses als déus perquè li fossen tan favorables que li atorgassen Leandre per marit.
Passava cosa d’un any quan Leandre, havent-se-li negat el matrimoni, amb l’esperança perduda que ni pel camí de la virtut ni per la força de l’amor pogués arribar a terme el seu voler, decidí apartar-se una temporada de la vista d’Hero i, fent una vida trista, deixar passar el temps, el qual acaba solucionant grans afers. I partint-se de Sestos, amb els ulls adreçats a la riba, i encara més a la casa d’Hero, murmurava dins de si mateix, de manera que els altres no ho oïssen, dient:
—Tan gran dolor esquinça el meu cor trist,
que tinc recel que m’assalte la mort,
la qual jo tem perquè em faria perdre
a vós, mon bé, per qui suporte el viure.
Per això fuig d’anar-vos a l’encontre;
que, des del mur d’honesta vida, tiren
els vostres ulls les fletxes de Cupido
amb tempre d’or, matant els qui no us fugen.