LA SEPULTURA

En lletres d’or tendreu en lo sepulcre

la mia mort per excel·lent triümfo,

on clar veuran m’haveu llançat del segle

amb honestat matant ma vida morta.

E jo, esculpit als vostres peus en marbre,

agenollat, mostraré gest tan simple

que tots diran, amb los ulls corrents aigua:

«Cruel virtut, que no la pogué vençre

gest tan humil d’aquest, qui fon un fènix

en vera amor, més amant que tot altre!».

En lletres d’or tindreu en el sepulcre

la meua mort com a excel·lent trofeu,

on clar veuran que m’heu llançat del món

matant d’honestedat ma vida morta.

I jo, esculpit als vostres peus en marbre,

agenollat, mostraré un gest tan dòcil

que tots diran, amb els ulls plens de llàgrimes:

«Cruel virtut, que no la pogué véncer

gest tan humil, d’aquest qui fou un fènix

en ver amor, més amant que tot altre!».

Estareu vós d’alabaust en figura

treta del viu, imatge de Helena,

en lo dit quart tenint un esmaragde

i, en l’altra mà, un ram de agnus castus,

sobre lo qual planyerà una tortra.

E dirà el mot, escrit sobre verds lliris:

«Si per algú virtut se degués perdre,

sol per a vós jo la volguera rompre;

però lo mal no es deu jamés concebre

per esperar algun bé en puga nàixer».

Estareu vós d’alabastre, en figura

treta del viu, a imatge d’Helena,

tenint en el dit quart una maragda

i, en l’altra mà, un ramell d’agnocast

damunt del qual es planyerà una tórtora.

I dirà el lema, escrit sobre verds lliris:

«Si per algú cal perdre la virtut,

només per vós l’hauria volgut rompre;

però no es deu concebre mai el mal

pensant que això puga dur algun bé.

Si no poguí restaurar-vos lo viure

sol per temor de honestat ofendre,

no us vull negar com aprenguí de doldre:

a Déu pregant guardàs del fondo carçre

vostre esperit, que al meu era conforme».

Mudarà el gest la mia forma en pedra

quan llegiran aquest mot en la tomba,

pensant: «Per mi haveu aprés de plànyer!».

E no em doldrà la mia vida trista,

que sol per vós la poguí bé despendre.

Si no he pogut salvar el vostre viure

sols per temor d’ofendre honestedat,

no us vull negar com he aprés de patir:

«pregant a Déu que guardàs de l’infern

l’esperit vostre, tan conforme al meu».

Mudarà el gest la meua imatge en pedra

quan llegiran aquest lema en la tomba,

pensant: «Per mi heu aprés de plorar!».

I no em doldrà la meua vida trista,

que sols per vós la tinc per ben despesa.