ORACIÓ A LA SACRATÍSSIMA VERGE MARIA, TENINT EL SEU FILL DÉU JESÚS EN LA FALDA, DAVALLAT DE LA CREU

Amb plor tan gran que nostres pits abeura

e greu dolor que nostre cor esquinça

venim a vós, filla de Déu e mare;

que nostra carn dels ossos se arranca

i l’esperit desitja l’ésser perdre,

pensant que, mort per nostres greus delictes,

ver Déu e hom, lo fill de Déu e vostre

jau tot estés en vostres castes faldes.

Amb plor tan gran que els nostres pits amera

i greu dolor que el nostre cor esquinça

venim a vós, filla i mare de Déu.

La nostra carn se’ns arranca dels ossos

i l’esperit desitja perdre l’ésser

pensant que, mort pels nostres greus delictes,

ver Déu i home, el fill de Déu i vostre

jau tot estés en vostres castes faldes.

Amb fonts de sang regà lo verge estrado

on, xic infant, lo bolcàs amb rialles,

i els vostres ulls estil·len tan gran aigua

que pot llavar les sues cruels nafres,

fent amb la sang un engüent e col·liri

d’infinit preu, per llevar-nos les taques

que el primer hom, com a vassall rebel·le,

nos ha causat, ensems amb nostra culpa.

Amb fonts de sang regà el llit virginal

on, xic infant, el vestíeu rient,

i els vostres ulls destil·len tan gran aigua

que pot llavar les seues cruels nafres,

fent amb la sang un ungüent i col·liri

d’infinit preu, per llevar-nos les taques

que el pare Adam, com a vassall rebel,

ens ha causat, junt amb la nostra culpa.

Lo vostre cor, partit amb fort escarpre

de gran dolor, vos mostrà tan gran plànyer

que els serafins, ensems amb tots los àngels,

mirant a vós planyent, aprenen dolre.

Plany-se lo món, cobert d’aspre celici;

crida lo sol, plorant amb cabells negres,

e tots los cels, vestits de negra sarga,

porten acords al plant de vostra llengua:

El vostre cor, partit amb forta escarpra

de gran dolor, us ensenyà tal plany

que els serafins, ensems amb tots els àngels,

mirant-vos plànyer han aprés a doldre’s.

Es plany el món, cobert d’aspre cilici,

crida plorant el sol amb cabells negres,

i tots els cels, vestits de negra sarja,

ploren d’acord al plany de vostra llengua:

«O fill tot meu, oïu a mi que us parle,

que en lo dur pal haveu oït lo lladre;

puix no voleu que de present jo muira,

estiga amb vós tancada en lo sepulcre.

Jo us acollí en lo meu verge ventre;

ara vós, fill, rebeu-me dins la tomba,

que no es pot fer entre els vius jo converse,

puix que, vós mort, és ja ma vida morta.

Oh fill tot meu, oïu-me a mi que us parle,

que en el dur pal heu escoltat el lladre;

si no voleu que ara mateix jo muira,

estiga amb vós tancada en el sepulcre.

Jo us acollí en el meu verge ventre;

ara vós, fill, rebeu-me dins la tomba,

que no es pot fer que entre els vius jo convisca,

ja que, mort vós, la meua vida és morta.

En major lloc no penseu jo m’estenga

del que vós, fill, prendreu dins en la pedra.

Giten a mi primera en la fossa,

que no us és nou dormir en los meus braços.

Cobrir-vos-ha lo mantell que a mi cobre,

e, si no us par vos baste tal mortalla,

la mia carn, que viu haveu vestida,

no us sia greu que, mort, encara us cobra.

En lloc més gran no penseu que m’estenga

del que vós, fill, tindreu dins de la pedra.

Giten a mi la primera en la fossa,

que no us és nou dormir entre els meus braços.

Us cobrirà el mantell que em cobreix,

i, si de cas no us basta tal mortalla,

la meua carn, que, viu, us ha vestit,

no us sàpia greu que, mort, també us cobresca».

Mare de Déu, humil tostemps e verge,

llum d’aquest món, del cel lluent carboncle,

mirra portam de nostra vida amarga,

dolent-nos fort com havem fet ofensa

al vostre fill, Déu e senyor benigne;

encens tenim que nostre cor perfuma,

que som contents se faça sacrefici

de nostra carn, si el vostre fill ho mana.

Mare de Déu, humil i verge sempre,

llum d’aquest món, lluent diamant del cel,

mirra portem de nostra vida amarga,

dolent-nos molt per haver fet ofensa

al vostre fill, Déu i senyor benigne;

encens tenim que nostre cor perfuma,

que ens sembla bé que es faça sacrifici

de nostra carn, si el vostre fill ho mana.

E no gosam les nostres mans estendre

per a untar de vostre fill insigne

lo cos sagrat, mes preneu aquest bàlsem,

que sens temor nostra llengua el confessa

redemptor Déu, a Déu plaent oferta,

qui, al terç jorn, traent del fondo carçre

los sants catius, lo veureu dins la cambra

més clarejant que el sol alt en lo cercle.

I no gosem les nostres mans estendre

per a untar del vostre fill insigne

el cos sagrat; preneu, però, aquest bàlsam,

que sens temor nostra llengua el confessa

Déu redemptor, a Déu plaent ofrena,

qui al tercer jorn, trets de la presó fonda

els sants captius, el veureu dins la cambra

més resplendent que el sol al firmament.