PRÒLEG

L’Operació Catalunya semblava un cas més de guerra bruta a l’Espanya de les clavegueres, però va permetre lligar diversos casos aparentment desconnectats. Tots ells amb un mateix fil conductor.

Carlos Enrique Bayo i Patricia López, en aquest cas en particular amb un cost personal que només ella sap, van obrir la tapa de la claveguera i van baixar-hi per explicar-nos el que hi havia. Però, com que a les clavegueres hi acaba anant a parar de tot, calia que algú reunís tota la merda existent, l’analitzés i ens fes una visió de conjunt per ajudar-nos a entendre com funciona i qui fa funcionar el sistema. I aquest algú ha estat en Jaume Grau.

Gràcies a la seva feina de síntesi i explicació és possible conèixer i després entendre què fan, com funcionen i qui treballa a les clavegueres de l’Estat i dels estats. La passió de l’autor per la història ens permet viatjar de l’antic Egipte a l’actual comissari Villarejo, passant per la Gestapo que va entrenar una policia política franquista que va passar a ser la policia de la democràcia. I és així com sabem que el Tribunal Especial de Repressió de la Maçoneria i del Comunisme va ser substituït l’any 1963 pel Tribunal de Orden Público, el TOP, la feina del qual era perseguir delictes com ara «la rebelión y la sedición; los desórdenes públicos y la propaganda ilegal». Li sona familiar tot plegat, oi? Doncs el TOP va derivar en l’actual Audiència Nacional. Han cantat bingo. Algun bingo més?

Però aquest llibre, més enllà d’ajudar a entendre les diverses trames de guerra bruta a l’Espanya contemporània, també serveix per concloure que les clavegueres de tots els estats, perquè tots en tenen, són un món paral·lel sense regles, no subjecte a control i que no se sap a qui obeeix ni per què. I si coneixem casos, és conseqüència de guerres i venjances internes, mai perquè els Estats tinguin cap interès a fer neteja ni a acabar amb la seva existència.

Un exemple és el cas Fernández Díaz, l’afinador de fiscalies. Un Estat ha de tenir un cert control sobre el seu ministre de l’Interior perquè, per exemple, podria embogir i posar en perill la seguretat. El problema és quan guerres internes a les clavegueres filtren les gravacions de les seves converses. Passa igual amb la monarquia. L’Estat la protegeix i l’observa. Però quan l’Estat creu que les seves activitats el perjudica, usa el material proporcionat per les clavegueres i pressiona els Reis perquè abdiquin. L’Estat per sobre de tot.

I la gran pregunta és: on acaba l’Estat i on comencen les clavegueres? I viceversa.

IU FORN