Notes

^[1] Amos Oz. How to cure a fanatic (Com curar un fanàtic). Princeton University Press, Princeton, 2002, p. 57. [Torna]

^[2] Vegeu a: http://www.ara.cat / el_radar / Apoyare-Estatuto-zapatero-suport-promesa_3_455384458.html (descarregat el 27 de juliol de 2013). [Torna]

^[3] Vegeu a: http://www.youtube.com / watch?v=9MlCyPy 7jJY (descarregat el 27 de juliol de 2013). [Torna]

^[4] Es tracta, respectivament, de Juan José López Burniol. España desde una esquina: Federalismo o autodeterminación. La Esfera de los Libros, Madrid, 2007; Enric Juliana. La deriva de España. Geografía de un país vigoroso y desorientado. RBA, Barcelona, 2009; Carles Boix. Cartes ianquis. Un passeig sense servituds per Catalunya i el món. A Contra Vent Editors, Barcelona, 2012; i Joan Ridao. Catalunya i Espanya, l’encaix impossible. Editorial Proa, Barcelona, 2013. [Torna]

^[5] Sense pretendre ser exhaustiu, altres reflexions més recents, d’un tenor diferent i que em semblen d’interès, són les de Xavier Vidal-Folch. Catalunya independent? Los Libros de la Catarata, Madrid, 2013, i d’Antoni Baños. La rebel·lió catalana. Notícia d’una república independent. La Butxaca, Barcelona, 2013. [Torna]

^[1] Citat a John H. Elliott. La revolta catalana 1598-1640. Un estudi de la decadència d’Espanya. Vicens-Vives, Barcelona, 1966, p. 13. [Versió original en anglès, The revolt of the catalans. A study in the decline of Spain (1598-1640), Cambridge University Press, Cambridge, 1963; traducció en castellà: La rebelión de los catalanes (1598-1640), diverses edicions.] [Torna]

^[2] Les dades econòmiques d’aquest paràgraf s’han obtingut de l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT) i de l’Enquesta de Població Activa (EPA). [Torna]

^[3] Sobretot a La Vanguardia i a Ebre, i esporàdiques en altres mitjans. Es poden consultar a: http://www.ub.edu / graap / belpais.htm [Torna]

^[4] Aquestes dades surten de les successives onades dels baròmetres d’opinió pública realitzats pel Centre d’Estudis d’Opinió (Generalitat de Catalunya), que els realitza de manera periòdica des de l’any 2005. Els estudis es poden consultar a la pàgina web del CEO: http://ceo.gencat.cat / ceop / AppJava / pages. [Torna]

^[5] El terme «constitucionals» aquí no fa referència a la Constitució espanyola, sinó a la constitució política de Catalunya. He agafat la terminologia «constitucionals» de les anàlisis dutes a terme per a Escòcia per part del Govern britànic [UK Government. Scotland’s constitutional future (Futur constitucional d’Escòcia. Govern del Regne Unit, Londres, 2012)]. S’empra a la literatura sobre el referèndum d’Escòcia amb independència de la posició de l’autor. Vegeu, per exemple, Ian McLean, Guy Lodge, Jim Gallagher. Scotland’s Choices: The Referendum and What Happens Afterwards (Les decisions d’Escòcia: El referèndum i el que passa després), Edinburgh University Press, Edimburg, 2013. [Torna]

^[6] Dades procedents de les successives onades dels baròmetres d’opinió pública del CEO. [Torna]

^[7] El maig de 2013 es va revelar el resultat dels baròmetres regionals del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS, Govern d’Espanya). El corresponent a Catalunya es basava en entrevistes realitzades el setembre i l’octubre de 2012, i, si fa no fa, certificava l’accés al primer lloc de la preferència constitucional per la independència, que ja havien registrat per primera vegada el juny de 2012 els baròmetres del CEO. El percentatge de preferència per la independència al baròmetre del CIS era similar al del CEO del juny de 2012, i inferior al del CEO de l’octubre del mateix any. [Torna]

^[8] Dades procedents de les successives onades dels baròmetres del CIS. [Torna]

^[9] Dades procedents de les successives onades dels baròmetres d’opinió pública del CEO. [Torna]

^[10] Centre d’Investigacions Sociològiques, enquesta Situació social i política de Catalunya (XVI), 2001. [Torna]

^[11] Mitjans que van publicar aquest tipus d’enquesta el 2012 van ser La Vanguardia, El Periódico de Catalunya, Ara, RAC1 i Telecinco. [Torna]

^[12] Rupert Emerson. From empire to nation (D’imperi a nació), Harvard University Press, Cambridge (MA), 1960, p. 102. [Torna]

^[13] Herbert C. Kelman. «Israelis and Palestinians: Psychological Prerequisites for Mutual acceptance» («Israelians i palestins: Prerequisits psicològics per a l’acceptació mútua»). International security, 1978, 3 (1), p. 160-186 (p. 169). [Torna]

^[14] Herbert C Kelman. «The role of national identity in conflict resolution» («El paper de la identitat nacional en la resolució de conflictes»), a Richard D. Ashmore, Lee Jussim, David Wilder, eds. Social identity, intergroup conflict, and conflict resolution (Identitat social, conflicte intergrupal i resolució de conflictes). Oxford University Press, Nova York (NY), 2001, p. 187-212 (p. 194). [Torna]

^[15] Herbert C. Kelman. «Israelis and Palestinians…», p. 170. [Torna]

^[16] Aquesta és la traducció operativa de la definició d’Emerson per part de Henri Tajfel. «Individual behaviour and intergroup behaviour» («Comportament individual i comportament intergrupal»), a Henri Tajfel, ed., Differentiation between social groups. Studies in social psychology of intergroup relations (Diferenciació entre grups socials. Estudis en psicologia social de relacions intergrupals). London Academic Press, Londres, 1978, p. 28-60 (p. 29). [Torna]

^[17] Sentència del Tribunal Constitucional, Sentencia 31 / 210, de 28 de junio de 2010. Recurso de inconstitucionalidad, BOE del 16 de juliol de 2010, núm. 172, p. 273. [Torna]

^[18] Dades procedents de les successives onades dels baròmetres d’opinió pública del CEO. [Torna]

^[19] María Ros, Carmen Huici i Ángel Gómez. «Comparative identity, category salience and intergroup relations» («Identitat comparativa, prominència de categoria i relacions intergrupals»), a Dora Capoza i Rupert Brown, eds. Social identity processes (Processos d’identitat social). Sage Publications, Londres, 2000, p. 81-95 (p. 81-2). [Torna]

^[20] Vegeu també Camilla Matera, Marco Giannini, Amalio Blanco i Peter B. Smith. «Autostereotyping and National Identity in the Spanish Context» («Autoestereotipatge i identitat nacional en el context espanyol»), Revista Interamericana de Psicología / Interamerican Journal of Psychology, 2005, 39(1), p. 83-92. [Torna]

^[21] María Ros, Carmen Huici i Ángel Gómez. «Comparative identity…», p. 81-2. [Torna]

^[22] Dades procedents de les successives onades dels baròmetres del Centre d’Investigacions Sociològiques, CIS, del Govern d’Espanya. [Torna]

^[23] Vegeu, per exemple, El País, 2 d’octubre de 2012. [Torna]

^[24] Francesc Vallès, Diario de Sesiones del Congreso de los Diputados. Pleno y Diputación Permanente. Any 2012, núm. 64 (10 d’octubre), p. 20. [Torna]

^[25] José Ignacio Wert, Diario de Sesiones del Congreso de los Diputados. Pleno y Diputación Permanente. Any 2012, núm. 64 (10 d’octubre), p. 21. [Torna]

^[26] Jordi Muñoz i Raül Tormos. Identitat o càlculs instrumentals? Anàlisi dels factors explicatius del suport a la independència. Papers de Treball del Centre d’Estudis d’Opinió, Barcelona, abril de 2012. [Torna]

^[27] Sebastià Prat i Guilanyà. El suport a la independència de Catalunya. Anàlisi de canvis i tendències en el període 2005-2012. Papers de Treball del Centre d’Estudis d’Opinió, Barcelona, novembre de 2012. [Torna]

^[28] Jordi Muñoz i Raül Tormos. Identitat o càlculs instrumentals?, Papers de Treball del Centre d’Estudis d’Opinió, Barcelona, abril de 2012, p. 17-21. [Torna]

^[29] Sebastià Prat i Guilanyà. El suport a la independència, Centre d’Estudis d’Opinió, Barcelona, novembre de 2012, p. 21. [Torna]

^[30] Roger Civit i Carbonell. Anàlisi dels efectes de l’edat, la generació i el període en el suport a la independència de Catalunya 1991-2011. Institut de Ciències Polítiques i Socials (Universitat Autònoma de Barcelona)-WP núm. 312, Bellaterra, 2013. [Torna]

^[31] Ibid., p. 17. [Torna]

^[32] Montserrat Guibernau. The Identity of Nations. Polity Press, Cambridge, 2007, p. 11. Hi ha traducció al català (La identitat de les nacions. Dèria, Barcelona, 2010) i al castellà (La identidad de las naciones. Ariel, Barcelona, 2009). [Torna]

^[33] Michael Billig, Banal Nationalism. Sage Publications, Londres, 1995, p. 7. Hi ha traducció al català (Nacionalisme Banal. Editorial Afers, Catarroja, 2006). [Torna]

^[34] Michael Billig. Op. cit. [Torna]

^[35] Entre els quals destaquen Estereotipos de las nacionalidades y regiones de España. Centro de Investigaciones Sociológicas, Madrid, 1981, i Identidades, actitudes y estereotipos en la España de las autonomías. Centro de Investigaciones Sociológicas, Madrid, 1996. [Torna]

^[36] José Luis Sangrador García, Identidades, actitudes y estereotipos… p. 28. [Torna]

^[37] José Ignacio Wert, Diario de Sesiones del Congreso de los Diputados. Pleno y Diputación Permanente. Any 2012, núm. 64 (10 d’octubre), p. 21. [Torna]

^[38] . Es tracta de María Dolores de Cospedal, secretària general del Partit Popular i presidenta de la Comunitat de Castella-la Manxa, en declaracions fetes amb motiu de l’aprovació, pel Consell de Ministres, del projecte de Llei orgànica de millora de la qualitat educativa (LOMCE), el 17 de maig de 2013. Les declaracions van ser recollides per Europa Press: http://www.europapress.es / castilla-lamancha / noticia-cospedal-apoya-lomce-papel-docentes-ensenar-futuras-generaciones-querer-defender-pais-20130517131722.html (descarregat el 17 de maig de 2013). [Torna]

^[39] Ran R. Hassin, Melissa J. Fergusson, Rasha Kardosh, Shanette C. Porter, Travis J. Carter i Veronika Dudarevac. «Précis of implícit nationalism» («Compendi de nacionalisme implícit»). Annals of the New York Academy of Sciences, 2009, 1167, p. 135-145. [Torna]

^[40] Diario de Mallorca: http://www.diariodemallorca.es / mallorca / 2013 / 06 / 01 / aguirre-alaiorel-pp-unico-partido-autenticamente-nacional / 849938.html (descarregat el 2 de juny de 2013. La cursiva és meva). [Torna]

^[41] John Rawls. A Theory of Justice. Belknap, Cambridge (MA), 1971. Rawls defineix el principi de millorar la situació de qui està pitjor com a prioritari en termes de justícia. Els defensors de l’estat-nació existent encapsulen la solidaritat dins de la seva comunitat nacional, la seva «nació». Per tant, fan exactament el mateix d’allò que acusen als sobiranistes subestatals. [Torna]

^[42] Herbert C. Kelman. «Israelis and Palestinians…», p. 170. [Torna]

^[43] Stanislav J. Kirschbaum. A history of Slovakia. The struggle for survival (Una història d’Eslovàquia. La lluita per la supervivència). St. Martin’s Griffin, Nova York (NY), 1995 (edició 1996), p. 260. [Torna]

^[44] Vegeu www.telemadrid.es / programas / zoom-telemadrid / la-imposicion-y-perversion-del-lenguaje. [Torna]

^[45] . Es tracta de María de los Llanos de Luna Tobarra, delegada del Govern central a Catalunya, que havia estat diputada autonòmica del Partit Popular fins al seu nomenament per a aquesta responsabilitat. http://www.lavanguardia.com / politica / 20130516 / 54374144592 / polemica-entre-llanos-luna-miembro-hermandad-division-azul.html (descarregat el 17 de maig de 2013). Aquesta informació no va transcendir públicament fins al dia 16 de maig, després del debat a les Corts Valencianes. http://ccaa.elpais.com / ccaa / 2013 / 05 / 16 / catalunya / 1368708685_692728.html (descarregat el 17 de maig de 2013). [Torna]

^[46] No mereixen ser esmentats en el cos del text alguns anteriors alts responsables governamentals de la Comunitat d’Extremadura i de la ciutat de la Corunya, que semblen tenir dificultats per assimilar el seu pas a una menor popularitat. En una escala menor, però també criticable, es troben els esporàdics escalfaments retòrics, regularment distribuïts per la geografia, també a Catalunya, en campanyes electorals, a causa dels quals els autors sovint han de matisar el sentit de les seves paraules o excusar-se’n. [Torna]

^[47] Mark Thompson. Forging War. The Media in Serbia, Croatia and Bosnia-Herzegovina (Ordint la guerra. Els mitjans de comunicació a Sèrbia, Croàcia i Bòsnia i Hercegovina). Article 19, International Center Against Censorship, Avon, 1994. Article 19 és un organisme no governamental amb estatus de centre consultor del Consell Econòmic i Social de les Nacions Unides. http://www.article19.org / . [Torna]

^[48] Branko Milinković, Vojin Dimitrijević, Ivan Čolović, Branka Mihajlović, Lolas Stamenković, Biljana Kovačević Vučo, Georgije Marić, Vladimir Derić, Elena Popović, Vladimir Badovinac i Spasa Bošnjak. Hate Speech: An analysis of the contents of the domestic media in the first part of 1993 (El discurs de l’odi: una anàlisi dels continguts dels mitjans de comunicació nacionals a la primera part de 1993). Center for Antiwar Action, Belgrad, 1994, p. 9. [Torna]

^[1] Henri Tajfel. «Individual behaviour and intergroup behaviour» («Conducta individual i conducta intergrupal»), a Henri Tajfel, ed., Differentiation between social groups…, p. 28-60 (p. 29). [Torna]

^[2] Henri Tajfel. «Social categorization, social identity and social comparison» («Categorització social, identitat social i comparació social»), a Henri Tajfel, ed., Differentiation between social groups…, p. 61-76 (p. 63). [Torna]

^[3] John C. Turner i Howard Giles. «Introduction: The social psychology of intergroup behavior» («Introducció: la psicologia social de la conducta intergrupal»), a John Turner i Howard Giles, eds. Intergroup behavior. (Conducta intergrupal). The University of Chicago Press, Chicago (IL), 1981, p. 1-32 (p. 24). [Torna]

^[4] Ibid., p. 27. [Torna]

^[5] Michael A. Hogg i Dominic Abrams. Social identifications. A social psychology of intergroup relations and group processes. (Identificacions socials. Una psicologia social de les relacions entre grups i dels processos intergrupals). Routledge, Londres, 1988, p. 2. [Torna]

^[6] Darío Páez. «Relaciones intergrupales», a Darío Páez, Itziar Fernández, Silvia Ubillos i Elena Zubieta, eds., Psicología social, cultura y educación. Pearson Educación, Madrid, 2004, p. 752-769 (p. 752). [Torna]

^[7] Gordon W. Allport. The nature of prejudice (La naturalesa del prejudici), 1954 (segona edició, Doubleday Anchor Books, Garden City (NY), 1958), p. 166. [Torna]

^[8] Henri Tajfel, M.G. Billig, R.P. Bundy i Claude Flament. «Social categorization and intergroup behaviour» («Categorització social i conducta intergrupal»). European Journal of Social Psychology, 1971, 1(2), p. 149-178. [Torna]

^[9] Vincent Y. Yzerbyt i Steve Rocher. «Subjective essentialism and the emergence of stereotypes» («L’essencialisme subjectiu i l’emergència d’estereotips»), a Craig McGarty, Vincent Y. Yzerbyt i Russell Spears, eds., Stereotypes as explanations. The formation of meaningful beliefs about social groups (Els estereotips com a explicacions. La formació de creences substantives sobre grups socials). Cambridge University Press, Cambridge, 2002, p. 38-66 (p. 65). [Torna]

^[10] Henri Tajfel. «Cognitive aspects of prejudice» («Aspectes cognitius del prejudici»). Journal of Social Issues, 1969, 25(4), 79-97. Henri Tajfel i A.L. Wilkes. «Classification and quantitative judgement» («Classificació i judici quantitatiu»). British Journal of Psychology, 1963, 54(2), 101-114; Michael A. Hogg i Dominic Abrams. Social identifications…, p. 21. [Torna]

^[11] Michael A. Hogg i Dominic Abrams. Social identifications…, p. 23. [Torna]

^[12] Willem Doise. Groups and individuals. Explanations in social psychology (Grups i individus. Explicacions en psicologia social). Cambridge University Press, Cambridge, 1978. [Torna]

^[13] John C. Turner. «The experimental social psychology of intergroup behavior» («La psicologia social experimental de la conducta intergrupal»), a John Turner i Howard Giles, eds. Intergroup behavior…, p. 66-101 (p. 82). [Torna]

^[14] Henri Tajfel, M.G. Billig, R.P. Bundy i Claude Flament. «Social categorization…», p. 172; Michael A. Hogg i Dominic Abrams. Social identifications…, p. 23. [Torna]

^[15] Henri Tajfel. «Cognitive aspects…», p. 177. [Torna]

^[16] Michael A. Hogg i Dominic Abrams. Social identifications…, p. 65. [Torna]

^[17] Darío Páez. «Relaciones intergrupales…», p. 760. [Torna]

^[18] Henri Tajfel. «Social stereotypes and social groups» («Estereotips socials i grups socials»), a John Turner i Howard Giles, eds. Intergroup behavior, p. 144-167. [Torna]

^[19] Michael A. Hogg i Dominic Abrams. Social identifications…, p. 74. [Torna]

^[20] Craig McGarty, Vincent Y. Yzerbyt i Russell Spears. «Social, cultural and cognitive factors in stereotype formation» («Factors socials, culturals i cognitius en la formació d’estereotips»), a Craig McGarty, Vincent Y. Yzerbyt i Russell Spears, eds., Stereotypes as explanations…, p. 2-12. [Torna]

^[21] Per això s’han definit també com a prediccions de probabilitat pel que fa a les característiques que distingeixen unes categories de persones d’unes altres [Clark McCauley, Christopher L. Stitt i Mary Segal. «Stereotyping: From prejudice to prediction» («Estereotipar: del prejudici a la predicció»), Psychological Bulletin, 1980, 87 (1), p. 195-215 (p. 197-198)]. [Torna]

^[22] Patricia M. Brown i John C. Turner. «The role of theories in the formation of stereotype content» («El paper de les teories en la formació del contingut dels estereotips»), a Craig McGarty, Vincent Y. Yzerbyt i Russell Spears, eds., Stereotypes as explanations…, p. 67-89 (p. 70). [Torna]

^[23] Russell Spears. «Four degrees of stereotype formation: differentiation by any means necessary» («Quatre graus de formació d’estereotips: diferenciació per qualsevol mitjà necessari»), a Craig McGarty, Vincent Y. Yzerbyt i Russell Spears, eds., Stereotypes as explanations…, p. 127-156. [Torna]

^[24] S. Alexander Haslam, John C. Turner, Penelope J. Oakes, Katherine J. Reynolds i Bertjan Doosje. «From personal pictures in the head to collective tools in the world: how shared stereotypes allow groups to represent and change social reality» («D’imatges personals al cap a instruments col·lectius al món: com els estereotips compartits permeten als grups representar i canviar la realitat social»), a Craig McGarty, Vincent Y. Yzerbyt i Russell Spears, eds., Stereotypes as explanations…, p. 157-185 (p. 167). [Torna]

^[25] Michael A. Hogg i Dominic Abrams. Social identifications…, p. 80. [Torna]

^[26] Walter Lippmann. Public Opinion (Opinió pública). McMillan Company, Nova York (NY), 1922, p. 119. [Torna]

^[27] A les democràcies occidentals, les persones que sostenen estereotips extrems i impertinents tal vegada no superen el 10 %, segons algunes estimacions. Però aquesta fracció del 10 % és perillosa, perquè configura el coneixement comú sobre esbiaixades intergrupals [Susan T. Fiske i Shelley E. Taylor. Social cognition. From brains to culture (Cognició social. Dels cervells a la cultura). Sage Publications, Londres, 2013]. [Torna]

^[28] Henri Tajfel. «Cognitive aspects…», p. 181. [Torna]

^[29] Des de l’estudi seminal de Daniel Katz i Kenneth Braly, «Racial stereotypes of one hundred college students» («Estereotips racials de cent estudiants d’universitat»). Journal of Abnormal and Social Psychology, 1933, 28 (3), p. 280-290. [Torna]

^[30] José Luis Sangrador García. Identidades, actitudes y estereotipos en la España de las autonomías. Centro de Investigaciones Sociológicas, Madrid, 1996. [Torna]

^[31] Després del primer, també de Sangrador García, realitzat amb una mostra interregional obtinguda entre 1978 i 1979, i publicat el 1981: José Luis Sangrador García. Estereotipos de las nacionalidades y regiones de España. Centro de Investigaciones Sociológicas, Madrid, 1981. [Torna]

^[32] A l’estudi s’empra el terme tècnic «grups ètnics». Aquest terme és habitual en la investigació de psicologia social i indica «un conjunt de persones amb una identitat cultural compartida i una consciència de pertinença comuna». José Luis Sangrador García. Identidades, actitudes…, p. 24. [Torna]

^[33] Ibid., p. 63. També s’empren algunes preguntes per explicar els resultats obtinguts. Per al nostre propòsit el «per què» té menys interès que el «què», per la qual cosa hi parem una atenció més marginal. [Torna]

^[34] Ibid., p. 72. [Torna]

^[35] Ibid., p. 71. Èmfasi de l’autor mateix. [Torna]

^[36] Còmput realitzat a partir de les dades d’Ibid., p. 82-4. Si s’hi inclouen els catalans, l’índex de rebuig seria del 49 %, perquè els catalans es rebutgen molt poc a si mateixos com a companys de feina, com es podia esperar. [Torna]

^[37] Ibid., p. 84. Èmfasi de l’autor mateix. [Torna]

^[38] Ibid., p. 76. Èmfasi de l’autor mateix. [Torna]

^[39] . Federico Javaloy, J. Manuel Cornejo i Albert Bechini. España vista desde Cataluña. Estereotipos étnicos en una comunidad plural. Promocions i Publicacions Universitàries, Barcelona, 1990. Hi ha un altre estudi a Catalunya, el d’Andrés Barrera González. La dialéctica de la identidad en Cataluña. Un estudio de antropología social. Centro de Investigaciones Sociológicas, Madrid, 1985. És anterior al de Javaloy, Cornejo i Bechini, molt poc representatiu per mostra i menys comparable amb els estudis revisats per la seva metodologia. [Torna]

^[40] . Federico Javaloy, J. Manuel Cornejo i Albert Bechini. España vista desde Cataluña…, p. 297. [Torna]

^[41] . Fernando Chacón Fuertes. «Estereotipos regionales de los madrileños». Papeles del psicólogo, 1986, 4 (25), p. 23-30. [Torna]

^[42] . María Soledad Rodríguez, José Manuel Sabucedo i Constatino Arce. «Estereotipos regionales y nacionales: del conocimiento individual a la sociedad pensante», Revista de Psicología Social, 1991, 6 (1), p. 7-21. [Torna]

^[43] . R. Rodríguez i M.C. Moya. «España vista desde Andalucía. Estereotipos e identidad», Psicología Política, 1998, 16, p. 27-48. [Torna]

^[44] . Ibid., p. 41. L’èmfasi és meu. [Torna]

^[45] . Enric Ramiro. «Un país de tòpics (Els adolescents valencians i els estereotips comunitaris de l’estat)», a Vicent Martines (coord.), Patrícia Alberola, Josep M. Baldaquí, Vicent Beltran, Joan Borja, Vicent Brotons, M. Antònia Cano, Hèctor Gonzàlvez, Josep Martines, Sandra Montserrat, Miquel Nicolàs i Carles Segura, eds., Llengua, societat i ensenyament. Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, Alacant, 2003. Volum III, p. 5-34. [Torna]

^[46] . Anna Zlobina. «Estereotipos nacionales y regionales en Europa y España», a Darío Páez, Itziar Fernández, Silvia Ubillos i Elena Zubieta, eds., Psicología, social, cultura y educación. Pearson Educación, Madrid, 2004, p. 776-789. A més dels grups esmentats, també es preguntava pels «gitanos», grup que no resulta d’interès aquí. [Torna]

^[47] . Juan Montabes Pereira, Carmen Ortega Villodres, Inmaculada Szmolka Vida, Óscar García Luengo, Enrique Pérez Nieto, Rafael Vázquez García, Ángel Cazorla Martín, Ángel V. González Martos, Esperanza Estévez Toledo i Carmen Martín-Lagos Guerrero. Continuidades y cambios en los estereotipos y autopercepciones de los andaluces en los inicios del siglo XXI. Centro de Estudios Andaluces (Junta de Andalucía), Sevilla, 2007. [Torna]

^[48] José Luis Sangrador García. Identidades, actitudes…, p. 125. [Torna]

^[49] Ibid., p. 90 i 125; Juan Montabes Pereira i altres, Continuidades y cambios…, p. 51. [Torna]

^[50] José Luis Sangrador García, Estereotipos… [Torna]

^[51] Francisco Rodríguez Sanabra. «Estereotipos regionales españoles». Revista de Psicología General y Aplicada, 1963, 68-69, p. 763-771. [Torna]

^[52] Ibid., p. 769. [Torna]

^[53] José Luis Sangrador García. Identidades, actitudes… p. 144. [Torna]

^[54] Henri Tajfel. «Social stereotypes…», p. 113. [Torna]

^[55] Per exemple, Francisco Rodríguez Sanabra. «Estereotipos regionales…»; Fernando Chacón Fuertes. «Estereotipos regionales…»; María Ros, J. Ignacio Cano i Carmen Huici. «Language and Intergroup Perception in Spain» («Llengua i percepció intergrupal a Espanya»), Journal of Language and Social Psychology. 1987, 6(3 / 4), p. 243-259; Anna Zlobina. «Estereotipos nacionales…». [Torna]

^[56] Darío Páez. «Relaciones intergrupales», p. 758. Vegeu també Verónica Betancor, Amando Rodríguez, Ramón Rodríguez, Jacques-Philippe Leyens i Maria Nieves Quiles. «El efecto del estatus en la atribución de las dimensiones estereotípicas de sociabilidad y competencia», Psicothema, 2005, 17(2), p. 297-302. [Torna]

^[57] José Luis Sangrador García. Identidades, actitudes…, p. 123. Conclusions idèntiques es formulen a María Soledad Rodríguez, José Manuel Sabucedo i Constantino Arce. «Estereotipos regionales…», p. 12-4, i a María Ros, J. Ignacio Cano i Carmen Huici. «Language and Intergroup…», p. 254. [Torna]

^[58] José Luis Sangrador García. Identidades, actitudes…, p. 141. Èmfasi de l’autor mateix. [Torna]

^[59] Ibid., p. 125. Èmfasi de l’autor mateix. [Torna]

^[60] Ibid., p. 125. [Torna]

^[61] Muzafer Sherif. Group conflict and co-operation. (Conflicte de grups i cooperació). Routledge and Keagan Paul, Londres, 1967. [Torna]

^[62] Vegeu: http://www.levante-emv.com / comunitat-valenciana / 2013 / 06 / 19 / pp-dice-valenciano-viene-siglo-vi-cristo-exige-rae-revise-definicion / 1008633.html (descarregat el 19 de juny de 2013). [Torna]

^[63] Jenessa R. Shapiro «Types of threats. From stereotype threat to stereotype threats» («Tipus d’amenaça. De l’amenaça de l’estereotip a les amenaces de l’estereotip»), a Michael Inzlicht i Toni Schmader, eds., Stereotype threat. Theory, process and application (Amenaça de l’estereotip. Teoria, procés i aplicació). Oxford University Press, Nova York (NY), 2012, p. 71-88 (p. 71). [Torna]

^[64] Laura J. Kray i Aiwa Shirako. «Stereotype threat in organizations. An examination of its scope, triggers and possible interventions» («Amenaça de l’estereotip en organitzacions. Un examen del seu abast, desencadenants i possibles intervencions»), a Michael Inzlicht i Toni Schmader, eds., Stereotype threat…, p. 173-187 (p. 175). [Torna]

^[65] Lee Jussim, Richard D. Ashmore i David Wilder. «Introduction. Social identity and intergroup conflict» («Introducció. Identitat social i conflicte intergrupal»), a Richard D. Ashmore, Lee Jussim i David Wilder, eds., Social Identity…, p. 3-14 (p. 8). [Torna]

^[66] Toni Schmader i Sian Beilock. «An integration of processes that underlie stereotype threat» («Una integració dels processos que serveixen de base a l’amenaça de l’estereotip»), a Michael Inzlicht i Toni Schmader, eds., Stereotype threat…, p. 34-50 (p. 38). [Torna]

^[67] Robert A. Le Vine i Donald T. Campbell. Ethnocentrism (Etnocentrisme). John Wiley & Sons, Nova York (NY), 1972, p. 30-31. [Torna]

^[68] Clark McCauley, Christopher L. Stitt i Mary Segal, «Stereotyping: From prejudice to prediction» («Estereotipar: del prejudici a la predicció»). Psychological Bulletin, 1980, 87 (1), p. 195-215 (p. 204). [Torna]

^[69] Michael A. Hogg i Dominic Abrams. Social identifications…, p. 90. [Torna]

^[70] Charles Stangor i James E. Lange. «Mental representation of social groups: advances in understanding stereotypes and stereotyping» («Representació mental de grups socials: avenços en la comprensió dels estereotips i l’estereotipació»). Advances in Experimental Social Psychology, 1994, 26, p. 357-416. [Torna]

^[71] José Luis Sangrador García. Identidades, actitudes…, p. 99. [Torna]

^[72] . Vincent Y. Yzerbyt i Steve Rocher. «Subjective essentialism…», p. 53. [Torna]

^[73] Pierre Vilar. La Catalogne dans l’Espagne moderne: recherches sur les fondements économiques des structures nationales (Catalunya a l’Espanya moderna: investigacions sobre els fonaments econòmics de les estructures nacionals). SEVPEN, París, 1962 (hi ha diverses traduccions al castellà i al català). [Torna]

^[74] Charles Tilly. «Food supply and public order in Modern Europe» («Provisió de menjar y ordre públic a l’Europa moderna»), a Charles Tilly, ed., The formation of national states in Western Europe (La formació dels estats nacionals a l’Europa occidental). Princeton University Press, Princeton (NJ), 1975, p. 380-455 (p. 450). [Torna]

^[75] Stein Rokkan. «Dimensions of state formation and nation-building: A possible paradigm for research on variations within Europe» («Dimensions de la formació d’Estats i de la construcció nacional: un possible paradigma per investigar variacions a dins d’Europa»), a Charles Tilly, ed., The formation… p. 562-600 (p. 590). [Torna]

^[76] John H. Elliott. Ibid.; John H. Elliott, The Count-Duke of Olivares. Yale University Press, New Haven (CT), 1986 (hi ha versió en castellà: El Conde-Duque de Olivares, diverses edicions). [Torna]

^[77] María Soledad Arredondo. «Armas de papel. Quevedo y sus contemporáneos ante la Guerra de Cataluña», La Perinola. Revista de Investigación Quevediana. 1998, 2, p. 117-151 (p. 133). [Torna]

^[78] Gregorio Marañón. El Conde-Duque de Olivares. Espasa Calpe, Madrid, 1936 (1956), p. 107. [Torna]

^[79] Francisco de Quevedo. La rebelión de Barcelona ni es por el güevo ni es por el fuero, 1641 (reimprès a Obras de don Francisco de Quevedo Villegas. Colección Completa. Tomo primero. Segona edició. M. Rivadeneyra, Madrid, 1859, (primera edició 1850), p. 281-286 (p. 284)). [Torna]

^[80] María Soledad Arredondo, «Armas de papel…», p. 131. [Torna]

^[81] Susan T. Fiske. «From deshumanization and objectification to rehumanization. Neuroimagining studies on building blocks of empathy» («De la deshumanització i l’objectificació a la rehumanització. Estudis de neuroimatge sobre la constitució de blocs d’empatia»). Annals of the New York Academy of Sciences, 2009, 1167, 31-40 (p. 33). Aquest article forma part d’un número especial d’aquesta revista amb molts articles d’interès. Els seus editors invitats són Scott Atran, Arcadi Navarro, Kevin Ochsner, Adolf Tobeña i Òscar Vilarroya. [Torna]

^[82] Francisco de Quevedo. La rebelión de Barcelona…, p. 284. L’èmfasi és meu. [Torna]

^[83] Citat a María Soledad Arredondo. «Armas de papel…», p. 136. [Torna]

^[84] Michael A. Hogg i Dominic Abrams. Social Identifications…, p. 31. [Torna]

^[1] David Ringrose, España, 1700-1900: el mito del fracaso. Alianza Editorial, Madrid, 1996, p. 139. [Torna]

^[2] David Ringrose, «Madrid, capital imperial (1561-1833)», a Santos Juliá, David Ringrose i Cristina Segura, Madrid. Historia de una capital. Alianza Editorial, Madrid, 1994 (ed. 2000), p. 153-314 (p. 296). [Torna]

^[3] John H. Elliott, La España imperial 1469-1716, CL i Vicens Vives, Barcelona, 1996 (primera edició en anglès, Edward Arnold Publishers, Londres, 1963), p. 306. [Torna]

^[4] Muzafer Sherif. Group conflict…, p. 22. [Torna]

^[5] Lee Jussim, Richard D. Ashmore i David Wilder. «Introduction. Social identity…», p. 6. [Torna]

^[6] James G. March i Herbert A. Simon. Organizations (Organitzacions). John Wiley & Sons, Nova York (NY), 1958 (tercera edició, 1961), p. 6. [Torna]

^[7] José Ortega y Gasset, España invertebrada, 1921 (segona edició). Espasa Calpe, Madrid, 1967, p. 36-37. [Torna]

^[8] Henry Mintzberg. Power in and around organizations (El poder a les organitzacions i al seu entorn). Prentice Hall, Englewood Cliffs (NJ), 1983. [Torna]

^[9] A Europa, els estats escandinaus i els del centre-nord continental (Suècia, Finlàndia, Dinamarca, Holanda, Bèlgica…) semblen respondre a aquest patró. [Torna]

^[10] Linnda R. Caporael. «The evolution of truly social cognition: The core configurations model» («L’evolució del veritable coneixement social: el model de configuracions crucials»). Personality and Social Psychology Review, 1997, 1 (4), p. 276-298. [Torna]

^[11] Marilynn B. Brewer. «Superordinate goals versus superordinate identity as bases of intergroup cooperation» («Objectius superiors contra identitat superior com a base de cooperació intergrupal»), a Dora Capoza i Rupert Brown, eds. Social identity processes (Processos d’identitat social). Sage Publications, Londres, 2000, p. 117-132 (p. 122). [Torna]

^[12] Bar Noteboom i Frédérique Six. «Introduction» («Introducció»), a Bar Noteboom i Frédérique Six, eds. The trust process in organizations (El procés de confiança en les organitzacions). Edward Elgar, Cheltenham, 2003, p. 1-15 (p. 1). [Torna]

^[13] Robert D. Putnam. Bowling alone: The collapse and revival of American community (Muntar-s’ho tot sol: l’ensorrament i el restabliment de la comunitat americana). Simon & Schuster, Nova York, 2000, p. 134. [Torna]

^[14] Marilynn B. Brewer, «Superordinate goals…», p. 122. [Torna]

^[15] Marilynn B. Brewer. «Intergroup identification and intergroup conflict. When does ingroup love become outgroup hate?» («Identificació intergrupal i conflicte intergrupal. Quan l’amor al propi grup es transforma en odi a l’exogrup?»), a Richard D. Ashmore, Lee Jussim i David Wilder, eds. Social Identity, Intergroup Conflict and Conflict Reduction (Identitat social, conflicte intergrupal i reducció de conflicte), Oxford University Press, Nova York (NY), 2001, p. 17-41 (p. 29-30). [Torna]

^[16] Ibid., p. 23. [Torna]

^[17] Ibid., p. 30. [Torna]

^[18] http://elpais.com / diario / 1999 / 01 / 13 / cvalenciana / 916258689_850215.html (descarregat el 15 de juny de 2013). [Torna]

^[19] http://www.youtube.com / watch?v=eEkqRmUXliw (descarregat el 15 de juny de 2013). És interessant observar que aquests mateixos líders polítics havien encapçalat una campanya de recollida de signatures contra la reforma de l’Estatut de Catalunya. La campanya es va iniciar el febrer de 2006 i va tenir una gran acollida popular arreu d’Espanya. A Catalunya no, per raons òbvies. «Écheme una firmita contra Cataluña» va ser l’eslògan peticionari que va fer més furor al treball de camp, com han acreditat nombroses fonts per experiència directa. [Torna]

^[20] John C. Turner. «The experimental social psychology of intergroup behavior» («La psicologia social experimental de la conducta intergrupal»), a John Turner i Howard Giles, eds. Intergroup behavior (Comportament intergrupal). University of Chicago Press, Chicago, 1981, p. 66-101 (p. 68). [Torna]

^[21] Ibid., p. 85. [Torna]

^[22] Stephen Worchel. «Co-operation and the reduction of intergroup conflict: Some determining factors» («Cooperació i la reducció del conflicte intergrupal: alguns factors determinants»), a William G. Austin i Stephen Worchel, eds., The social psychology of intergroup relations (La psicologia social de les relacions intergrupals). Brooks / Cole, Monterrey (CA), 1979, p. 262-273. [Torna]

^[23] Roger C. Mayer i James H. Davis. «The effect of the performance appraisal system on trust for management: A field quasi-experiment» («L’efecte del sistema de valoració de l’actuació sobre la confiança per a la gestió: un quasi-experiment de camp»). Journal of Applied Psychology, 1999, 84 (1), p. 123-136 (p. 124). [Torna]

^[24] Russell Hardin. «Conceptions and explanations of trust» («Conceptes i explicacions de la confiança»), a Karen J. Cook., ed. Trust in society (Confiança en la societat). Russell Sage Foundation, Nova York (NY), 2001, p. 3-39 (p. 25). [Torna]

^[25] Carol A. Heimer. «Solving the problem of trust» («Resolent el problema de la confiança»), a Karen J. Cook, ed. Trust…, p. 40-88 (p. 43). [Torna]

^[26] Benoit Hardy-Vallée. «Decision-making: A neuroeconomic perspective» («Presa de decisions: una perspectiva neuroeconòmica»). Philosophy Compass, 2007, 2 (6), p. 939-953 (p. 946). [Torna]

^[27] Paul J. Zak, Karla Borja, William T. Matzner i Robert Kurzban. «The neuroeconomics of distrust: Sex differences in behavior and physiology» («La neuroeconomia de la desconfiança: diferències de gènere en conducta i fisiologia»). American Economic Review, 2005, 95 (2), p. 360-363 (p. 360). [Torna]

^[28] David de Cremer i Tom R. Tyler. «The effects of trust in authority and procedural fairness on cooperation» («Els efectes de la confiança en l’autoritat i la justícia procedimental sobre la cooperació»). Journal of Applied Psychology, 2007, 92 (3), p. 639-649 (p. 639). [Torna]

^[29] Paul J. Zak i Stephen Knack. «Trust and growth» («Confiança i creixement»). Economic Journal, 2001, 111 (470), p. 295-321 (p. 296-7). [Torna]

^[30] Robert D. Putnam. Making democracy work: Civic traditions in modern Italy (Fent funcionar la democràcia: tradicions cíviques a la Itàlia moderna). Princeton University Press, Princeton (NJ), 1993. [Torna]

^[31] Kenneth Arrow. The limits of organization (Els límits de l’organització). Norton, Nova York (NY), 1974, p. 26. [Torna]

^[32] Robert Axelrod. The evolution of cooperation (L’evolució de la cooperació). Basic Books, Nova York (NY), 1984, p. 3-4. [Torna]

^[33] C. Daniel Batson i Nadia Y. Ahmad. «Using empathy to improve intergroup attitudes and relations» («Emprant l’empatia per millorar les actituds i relacions entre grups»). Social Issues and Policy Review, 2009, 3 (1), p. 141-177 (p. 148). [Torna]

^[34] Carrie L. Masten, Cari Gillen-O’Neel i Christia S. Brown. «Children’s intergroup empathic processing: The roles of novel ingroup identification, situational distress, and social anxiety» («Processament empàtic intergrupal dels xiquets: els papers de la identificació novella del propi grup, la distorsió situacional i l’ansietat social»). Journal of Experimental Child Psychology, 2010, 106 (2 / 3), p. 115-128 (p. 125). [Torna]

^[35] Mina Cikara, Émile G. Bruneau i Rebecca R. Saxe. «Us and them: Intergroup failures of empathy» («Nosaltres i ells: fracassos intergrupals de l’empatia»). Current Directions in Psychological Science, 2011, 20 (3), p. 149-153 (p. 150). [Torna]

^[36] Richard H. Smith, Caitlin A. J. Powell, David J.Y. Combs i David R. Schurtz. «Exploring the when and why of Schadenfreude» («Explorant el quan i el per què de l’alegria pel mal dels altres»). Social and Personality Psychology Compass, 2009, 3 (4), p. 530-546. [Torna]

^[37] . Paul J. Zak i Jacek Kugler. «Neuroeconomics and International studies: A new understanding of trust» («Neuroeconomia i estudis internacionals: Una nova comprensió de la confiança»). International Studies Perspectives, 2011, 12 (2), p. 136-152 (p. 142). [Torna]

^[38] . Ibid., p. 143. [Torna]

^[39] . Paul J. Zak, Robert Kurzban i William T. Matzner. «The neurobiology of trust» («La neurobiologia de la confiança»). Annals of the New York Academy of Sciences, 2004, 1032, p. 224-227 (p. 227). [Torna]

^[40] . Jorge A. Barraza i Paul J. Zak. «Empathy towards strangers triggers oxytocin release and subseqüent generosity» («L’empatia cap als estranys provoca l’emissió d’oxitocina i la generositat subsegüent»). Annals of the New York Academy of Sciences, 2009, 1167, p. 182-189 (p. 188). [Torna]

^[41] . Moïra Mikolajczak, James J. Gross, Anthony Lane, Olivier Corneille, Philippe de Timary i Olivier Luminet. «Oxytocin makes people trusting, not gullible» («L’oxitocina torna confiada la gent, però no pas babau»). Psychological Science, 2010, 21 (8), p. 1072-1074 (p. 1073). [Torna]

^[42] . Paul J. Zak i Jacek Kugler. «Neuroeconomics…», p. 143. [Torna]

^[43] . Jorge A. Barraza i Paul J. Zak. «Empathy…», p. 188. [Torna]

^[44] . L’argument era clar: igual que ser un alt càrrec del Ministeri de Sanitat no dóna cap experiència com a cirurgià, ser membre del Consell General del Poder Judicial, l’òrgan de govern dels jutges, no confereix experiència en la carrera judicial. [Torna]

^[45] . Vegeu El País del 7 de juny de 2013: http://politica.el pais.com / politica / 2013 / 06 / 07 / actualidad / 1370607260_ 574200.html (descarregat el 15 de juny de 2013). [Torna]

^[46] . Nuno Garoupa, Fernando Gómez-Pomar i Veronica Grembi. «Judging under political pressure: An empirical analysis of constitutional review voting in the Spanish Constitutional Court» («Jutjant sota pressió política: una anàlisi empírica dels vots en recursos de constitucionalitat al Tribunal Constitucional d’Espanya»). Journal of Law, Economics and Organization, 2013, 29 (3), p. 513-534 (p. 530). [Torna]

^[47] Vegeu-ne un relat, per exemple, a Jordi Pujol, El caminant davant del congost. Quan tot és difícil. I necessari. Editorial Proa: Barcelona, 2012, p. 22. i seg. [Torna]

^[48] «Anson: La confesión», entrevista a Luis María Anson al setmanari El Tiempo, 23 de febrer de 1998. Aquest número va ser el més venut de la història del setmanari. [Torna]

^[49] http://hemeroteca.abc.es / nav / Navigate.exe / hemeroteca / madrid / abc / 1993 / 09 / 12 / 001.html (descarregat el 15 de juny de 2013). [Torna]

^[50] http://hemeroteca.abc.es / nav / Navigate.exe / hemeroteca / madrid / abc / 1993 / 10 / 22 / 001.html (descarregat el 15 de juny de 2013). [Torna]

^[51] Que ja s’havia expressat de manera implícita en escrits com el de Pasqual Maragall, «Madrid se va», El País, 27 de febrer de 2001. [Torna]

^[52] Robert D. Putnam. Making democracy work… [Torna]

^[53] Albert O. Hirschman. Exit, voice and loyalty. Responses to decline in firms, organizations, and states (Sortida, veu i lleialtat. Respostes al declivi de les empreses, organitzacions i estats). Harvard University Press, Cambridge (MA), 1970. [Torna]

^[54] Per exemple, Albert O. Hirschman. «Exit, Voice, and the State» («Sortida, veu i l’Estat»), World Politics, 1978, 31 (1), p. 90-107, o Samuel E. Finer, «State-building, State boundaries and border control: An essay on certain aspects of the first phase of State-building in Western Europe, considered in the light of Rokkan-Hirschman model» («Construcció estatal, fronteres estatals i control de fronteres: un assaig sobre certs aspectes de la primera fase de construcció estatal a Europa Occidental, considerats a la llum del model Rokkan-Hirschman»), Social Science Information, 1974, XIII (agost-octubre), p. 79-126. [Torna]

^[55] En aquest sentit els patrons de globalització i democratització en les darreres dècades han augmentat els avantatges dels estats petits. Vegeu Alberto Alesina i Enrico Spolaore. The Size of Nations, MIT Press, Cambridge (MA), 2003. (Hi ha versió en català, La mida de les nacions. Lid editorial, Barcelona, 2008). [Torna]

^[56] Albert O. Hirschman. «Some uses of the exit / voice approach: Discussion» («Alguns usos de l’enfocament de la sortida / veu: discussió»). American Economic Review, 1976, 66 (2, p&p), p. 386-389 (p. 388). [Torna]

^[57] . Carol Skalnik Leff. The Czech and Slovak Republics. Nation versus State (Les repúbliques txeca i eslovaca. Nació i Estat). Westview Press, Boulder (CO), 1997, p. 138. [Torna]

^[58] . Vint anys després: Des de 1993, el PIB pc txec ha crescut de 3.200 a 14.500 €, el 350 %. El 2000 el seu PIB pc (ppa) era el 71% de la UE; el 2011 va arribar al 80 %. El PIB pc eslovac ha crescut de 2.100 a 13.200 €, el 530 %. El 2000 el seu PIB pc (ppa) era el 50 % de la UE; el 2011 va arribar al 73 %. Eslovàquia és el segon soci comercial de Txèquia, i Txèquia, el segon soci comercial d’Eslovàquia, molt a prop d’Alemanya, el principal soci de tots dos països. Els dos països són a la UE. Eslovàquia és membre de l’euro; Txèquia, no. Ni a Txèquia ni a Eslovàquia hi ha propostes per reunificar-se en un sol Estat. Dades de PIB pc de countryeconomy.com. Dades de PIB pc (ppa) en base UE=100 d’Eurostat; dades de comerç exterior, de The Observatory of Economic Complexity. MIT i Harvard U. [Torna]

^[59] . Stanislav J. Kirschbaum. A history of Slovakia…, p. 271. [Torna]

^[60] . Carol Skalnik Leff. The Czech and Slovak Republics…, p. 142. L’èmfasi és meu. [Torna]

^[61] Jaume Vicens Vives. Notícia de Catalunya. Edicions 62, Barcelona, 1995 (primera edició, en castellà, Editorial Destino, Barcelona, 1954). [Torna]

^[1] Ministerio de Educación. Evaluación general de diagnóstico 2010. Educación Secundaria Obligatoria. Segundo curso. Ministerio de Educación, Instituto de Evaluación. Madrid, 2011. http://www.mecd.gob.es / dctm / ievaluacion / informe - egd - 2010.pdf?documentId = 0901e72b80d5ad3e (descarregat el 14 de juliol de 2013). [Torna]

^[2] Ministerio de Educación. Evaluación general de diagnóstico 2009. Educación Primaria. Cuarto curso. Ministerio de Educación, Instituto de Evaluación. Madrid, 2010. http://www.mecd.gob.es / dctm / ievaluacion / evalua ciongeneraldiagnostico / pdf - completo - informe.egd-2009.pdf?documentId=0901e72b8015e34e (descarregat el 15 de juliol de 2013). [Torna]

^[3] La metodologia general de l’avaluació es pot consultar a Ministerio de Educación. Evaluación general de diagnóstico 2009. Marco de la evaluación. Ministerio de Educación, Instituto de Evaluación. Madrid, 2009. http://www.mecd.gob.es / dctm / ievaluacion / evaluaciongeneraldiagnostico / egd-2009-marco-evaluacion.pdf?documentId= 0901e72b8044a2e5 (descarregat el 15 de juliol de 2013). [Torna]

^[4] En entrevista a Catalunya Ràdio, Francisco Caja es nega a deixar còpia (i fins i tot a facilitar el títol) de l’informe en «alemany» en què basa el seu «estudi» que conclou que els dèficits fiscals són més grans a Alemanya que a Espanya. Però la presa d’imatges de l’entrevista fixa uns quants segons la portada del document «en alemany», a partir del minut 2'37": http://www.youtube.com / watch?v=ucID_k1jZdA (descarregat el 15 de juliol de 2013). A partir del títol en pantalla, Alberto Antorán (professor de la UB) va obtenir el document, que es pot consultar a http://ec.europa.eu / economy_finance / publications / publication_summary1439_en.htm. Resulta que el document analitza transferències financeres globals (públiques i privades) als Länder de l’est i, com diu l’autor (literalment a la p. 3), «el mètode no permet calcular quina part de les transferències és respectivament imposada pel Govern i quina voluntària; per exemple, un [alemany] occidental que inverteix en propietats immobiliàries de l’Est». El desenllaç de l’episodi es pot veure / escoltar a http://www.catradio.cat / audio / 623672 / Els-estudis-i-els-informes-que-cita-el-senyor-Caja-senzillament-no-existeixen i a http://www.youtube.com / watch?v=rFM8XY1Cwiw (tots els enllaços descarregats el 15 de juliol de 2013). [Torna]

^[5] Ministerio de Educación. Evaluación general de diagnóstico 2010…, p. 115. [Torna]

^[6] Ibid., p. 24-5. [Torna]

^[7] Ibid., p. 25. [Torna]

^[8] Ibid., p. 72. [Torna]

^[9] El ministre Wert suggereix que una regió relativament rica com Catalunya hauria de tenir millors resultats. I no li manca raó… si estiguéssim en un Estat normal. Però a Espanya (llevat del País Basc i Navarra) la riquesa no diu res sobre el finançament de serveis. La despesa pública en ensenyament no universitari a Catalunya l’any 2006 (és a dir, encara abans de la crisi) era del 2,3 % del PIB (la segona més baixa després de Madrid). El total d’Espanya va ser del 3,0 % del PIB. El de Grècia, potser el més baix de la UE, era del 2,5 % del PIB. Fundación Alternativas: http://www.falternativas.org / laboratorio / alternativas-en-educacion / sistema-de-indicadores / 10-financiacion-educativa / 10-2-proporcion-que-supone-el-gasto-publico-en-ensenanza-no-universitaria-sobre-el-pib-en-porcentaje (descarregat el 19 de juliol de 2013). Tenint en compte que el finançament de les CA de Règim Comú està determinat des de l’àmbit central en la seva pràctica totalitat, potser el ministre Wert podria reenviar el suggeriment al ministre d’Hisenda. [Torna]

^[10] Cushman & Wakefield. European Cities Monitor 2011. Cushman & Wakefield, 2011, p. 21. Disponible a http://www.berlin-partner.de / fileadmin / chefredaktion / pdf / studien-rankings / 2011_en_European-Cities-Monitor.pdf (descarregat el 18 de juliol de 2013). [Torna]

^[11] http://cvc.cervantes.es / ensenanza / biblioteca_ele / diccio_ele / diccionario / inmersionlinguistica.htm (descarregat el 16 de juliol de 2013). [Torna]

^[12] http://cvc.cervantes.es / ensenanza / biblioteca_ele / diccio_ele / diccionario / inmersionlinguistica.htm (descarregat el 16 de juliol de 2013). [Torna]

^[13] Una expressió menys asèptica d’aquesta paradoxa la va oferir Suso del Toro a «Espanya i Catalunya, refundant-se», La Vanguardia, 4 de novembre de 2012. [Torna]

^[14] . La resposta correcta és (4) «Les persones pertanyents a minories». Es tracta de l’article 4.3 de la Declaració sobre els drets de les persones que pertanyen a minories nacionals o ètniques, religioses i lingüístiques http://www2.ohchr.org / spanish / law / minorias.htm (descarregat el 16 de juliol de 2013). [Torna]

^[15] Aquesta informació procedeix de l’informe de la inspecció educativa de Catalunya, Ús de les altres llengües com a llengua vehicular. Centres públics i privats de primària i ESO. Curs 2012-2013. Va ser difosa per Irene Rigau, consellera d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, en entrevista a Els Matins de Catalunya Ràdio, 20 de maig de 2013: http://www.catradio.cat / videos / 4581771 / Irene-Rigau-reitera-que-no-pot-aplicar-la-llei-Wert (descarregat el 17 de juliol de 2013). [Torna]

^[16] L’entrevista va tenir lloc a l’emissora RAC1: http://rac1.org / blog / noticies / programes / el-mon-a-rac1 / wert-estudia-retocar-la-politica-de-beques / (descarregat el 16 de juliol de 2013). [Torna]

^[17] . La resposta correcta és (3) La Constitució espanyola al seu article 3. De fet, les constitucions d’Alemanya, Itàlia i Portugal no fan cap declaració expressa d’oficialitat. La francesa va incorporar la declaració d’oficialitat l’any 1992. [Torna]

^[18] María Antonia Martín Zorraquino. El español como lengua común. Cicle de conferències El espacio ibérico de las lenguas. Instituto Cervantes. Madrid, 2010, p. 5. http://www.cervantes.es / imagenes / File / lengua / jornadas / M_Antonia_Martin_Zorraquino.pdf (descarregat el 16 de juliol de 2013). [Torna]

^[19] Fernando Lázaro Carreter. Diccionario de términos filológicos. Biblioteca Románica Hispánica. Madrid, 1968 (Editorial Gredos, Madrid, 2008, p. 101-102). [Torna]

^[20] María Antonia Martín Zorraquino. El español como…, p. 1. [Torna]

^[21] L’expressió «Països Catalans» és impròpia per manca de fonament històric, social i polític. I, a més, és desafortunada si tenim en compte consideracions de tipus lingüístic i cultural: no conec altres casos en què la coincidència de llengua en diferents territoris generi l’expressió «Països XXXX». Ni existeixen uns «Països Francesos», ni uns «Països Espanyols», ni uns «Països Portuguesos», ni uns «Països Anglesos», ni uns «Països Alemanys»… Ben mirat, a Europa només existeixen els Països Baixos. Els temps que corren imposen anar superant les concessions estètiques pròpies de la minoria d’edat; madurar és condició necessària per a la majoria d’edat. [Torna]

^[22] European Commission. Europeans and their Languages (Els europeus i les seves llengües). Eurobaròmetre especial 243. Comissió Europea, 2006. http://ec.europa.eu / public_opinion / archives / ebs / ebs_243_en.pdf (descarregat el 21 de juliol de 2013). [Torna]

^[23] European Commission. Europeans and their Languages (Els europeus i les seves llengües). Eurobaròmetre especial 386. Comissió Europea, 2012. http://ec.europa.eu / public_opinion / archives / ebs / ebs_386_en.pdf (descarregat el 21 de juliol de 2013). [Torna]

^[24] Un bon exemple d’anomenar les coses pel seu nom el trobem a la Conferència La lingüística y el nacionalismo lingüístico español, a càrrec de Juan Carlos Moreno Cabrera, catedràtic de Lingüística General de la Universitat Autònoma de Madrid, el 22 de maig de 2009: https://www.youtube.com / watch?v=37HoQMqgeQc (descarregat el 19 de juliol de 2013). Vegeu també Juan Carlos Moreno Cabrera. El nacionalismo lingüístico. Una ideología destructiva. Península, Barcelona, 2008. [Torna]

^[25] Fernando Lázaro Carreter. Diccionario de términos filológicos…, p. 263. [Torna]

^[26] Per exemple, a María Ros, María-José Azurmendi, Richard Y. Bourhis i Iñaki García. «Identidades culturales y lingüísticas en las comunidades autónomas bilingües (CAB) de España: antecedentes y consecuencias», Revista de Psicología Social, 1999, 14 (1), p. 69-86 (p. 72). [Torna]

^[27] Generalitat de Catalunya, Informe de política lingüística 2011, p. 42. Accessible a http://www20.gencat.cat / docs / Llengcat / Documents / InformePL / Arxius / IPL2011.pdf (descarregat el 21 de juliol de 2013). [Torna]

^[28] John C. Turner. «Fairness or discrimination in intergroup behaviour? A reply to Branthwaite, Doyle and Lightbown» («Justícia o discriminació en la conducta intergrupal? Rèplica a Branthwaite, Doyle i Lightbown»). European Journal of Social Psychology, 1980, 10 (2), p. 131-147 (p. 142). [Torna]

^[29] Howard Giles i Patricia Johnson. «The role of language in ethnic group relations» («El paper de la llengua en les relacions de grup ètnic»), a John Turner i Howard Giles, eds. Intergroup behavior (Conducta intergrupal). The University of Chicago Press, Chicago, 1981, p. 199-243 (p. 231-2). [Torna]

^[30] Carmen Huici i María Ros. «Identitat comparativa i diferenciació intergrupal», Psicothema, 1993, 5 (Suplement), p. 225-36 (p. 229-30). L’èmfasi és meu. [Torna]

^[31] Generalitat de Catalunya, Informe de política lingüística 2011, p. 6. [Torna]

^[32] Ibid., p. 8. [Torna]

^[1] Karl Marx. Critique of the Gotha Programme. (Text de 1875. Primera publicació el 1891. Aquesta versió és de The Electric Book Company, 2001, p. 16). [Torna]

^[2] Phillip Montague. «Comparative and Non-Comparative Justice» («Justícia comparativa i no comparativa»). The Philosophical Quarterly, 1980, 30 (119), p. 131-140 (p. 137). [Torna]

^[3] Un estudi detallat sobre estratègies empresarials per eludir la intensitat de la inspecció fiscal i la seva distribució regional es pot trobar a: Miguel Almunia i David López-Rodríguez, The Efficiency Costs of Tax Enforcement: Evidence from a Panel of Spanish Firms (Els costos en eficiència de l’aplicació de la normativa fiscal: la prova a partir d’una llista d’empreses espanyoles). Working Paper 2012 (Munich Personal Respect Archive, paper núm. 44153, febrer de 2013). [Torna]

^[4] Vegeu: http://www.ppmadrid.es / aguirre-participara-en-la-campana-electoral-en-cataluna / (descarregat el 9 de juliol de 2013). [Torna]

^[5] Vegeu: http://www.abc.es / espana / 20130427 / abci-mitos-financiacion-autonomica-201304271312.html (descarregat el 9 de juliol de 2013). [Torna]

^[6] Francisco Pérez García (dir.). Las diferencias regionales del sector público espanyol. Fundación BBVA, Madrid, 2011. La nota de premsa de presentació del llibre és accessible a: http://www.ivie.es / downloads / 2011 / 11 / NP_sector_ publico_FBBVA_Ivie_28_11_2011.pdf (descarregat el 19 de juliol de 2013). [Torna]

^[7] Partido Socialista Obrero Español. Hacia una estructura federal del Estado. Consejo Territorial del PSOE, Granada, 2013 (p. 15-16). Vegeu: http://www.psoe.es / source-media / 000000562000 / 000000562235.pdf (descarregat l’11 de juliol de 2013). [Torna]

^[8] Vegeu: http://www.abc.es / espana / 20130710 / abci-federal-extremadura-ordinalidad-201307091839.html (descarregat l’11 de juliol de 2013). [Torna]

^[9] Vegeu: http://epp.eurostat.ec.europa.eu / cache / ITY_OFFPUB / KS-SF-12-035 / EN / KS-SF-12-035-EN.PDF (descarregat l’11 de juliol de 2013). [Torna]

^[10] Sentència del Tribunal Constitucional, sentència 31 / 2010 de 28 de juny de 2010, publicada al BOE núm. 172 de 2010, p. 383. [Torna]

^[11] Gerard Montasell Piñol i Esther Sánchez Rata. Comparació internacional de les balances fiscals de les regions amb el sector públic central: una anàlisi de l’efecte redistributiu. Conselleria d’Economia i Hisenda. Papers de Treball XII, 1 / 2012. [Torna]

^[12] La millor publicació existent a Espanya sobre la metodologia de les balances fiscals és: Antoni Castells, Ramon Barberán, Núria Bosch, Marta Espasa, Fernando Rodrigo i Jesús Ruiz-Huerta. Las balanzas fiscales de las Comunidades Autónomas con la Administración Central. Ariel, Barcelona, 2000. Per a la metodologia de la truita de patates, fonts diverses i molt variades. [Torna]

^[13] Instituto de Estudios Fiscales. Las balanzas fiscales de las CC.AA. españolas con las AA. Públicas Centrales 2005. Instituto de Estudios Fiscales (Ministerio de Hacienda), Madrid, 2008. [Torna]

^[14] Es poden consultar els detalls tècnics de l’aplicació d’aquesta computació a Germà Bel. Transferencias fiscales interregionales en España: ¿quién paga y quién no? WP 2012, SSRN. [Torna]

^[15] Vegeu, per a les dades més recents (de 2009 i 2010), les publicacions de Funcas. Balance Económico Regional de Autonomías y Provincias, Años 2000 a 2009 (p. 33, quadre 24) i Balance Económico Regional de Autonomías y Provincias, Años 2000 a 2010 (p. 36, quadre 24). Malauradament, tot indica que Funcas ha decidit interrompre la publicació d’aquesta sèrie d’estudis estadístics en l’àmbit regional, per la qual cosa potser ens veurem desproveïts d’aquesta font d’informació a partir de l’exercici 2011. [Torna]

^[16] Algunes persones atribueixen la responsabilitat d’aquestes diferències de preus a les polítiques autonòmiques. Això indica que tenen escàs coneixement dels mecanismes que generen el nivell de preus, i també de les competències reals de regulació econòmica que tenen les regions a Espanya. En aquest context, les diferències sobre regulació regional d’activitats comercials (una política significativa en aquest terreny, fins a 2003) tenen efectes marginals sobre el nivell de preus conjunt. María de los Llanos Matea Rosa i Juan S. Mora-Sanguinetti. «Comercio minorista y regulación autonómica: efectos en la densidad comercial, el empleo y la inflación», Revista de Economía Aplicada, 2012, 20 (59), p. 5-54. [Torna]

^[1] Entrevista a El Matí de Catalunya Ràdio, 16 de maig de 2012. http://www.catradio.cat / noticia / 6041 / Francisco-Alvarez-Cascos (descarregat el 19 de juliol de 2013, es pot escoltar al moment 26' 40''). [Torna]

^[2] Germà Bel i Xavier Fageda. Aeroports i poder. Edicions 62, Barcelona, 2007, p. 16-8. [Torna]

^[3] Acta de la Reunión de la Comisión Nacional de Infraestructuras para las Comunicaciones, del 29 de setembre de 1997, del Partit Popular (p. 2-3). Diversos mitjans de comunicació, com ara El País (22 de febrer i 3 de març de 1998) i La Vanguardia (25 de febrer), entre d’altres, van donar compte del contingut de la intervenció del ministre. [Torna]

^[4] Un recompte actualitzat de disbarats inversors es pot trobar a Pere Macias i Gemma Aguilera. La gran bacanal. La política desorbitada de les infraestructures a l’Estat. Deu i Onze Edicions, Barcelona, 2013. [Torna]

^[5] Es pot veure a partir del moment 1h 03' 40'' en aquest programa d’Informe Semanal, que incloïa un publireportatge sobre l’AVE en commemoració del seu vintè aniversari: http://www.rtve.es / alacarta / videos / informe-semanal / informesemanal-21-04-12 / 1382803 / (descarregat el 20 de juliol de 2013). És clar que, si l’espai fos «publicitat» formalment, podria ser denunciat per «publicitat enganyosa». [Torna]

^[6] L’entrevista va ser publicada en diversos mitjans escrits «provincials» i es pot veure, per exemple, a http://www.lasprovincias.es / valencia / 20080511 / espana / estamos-cosiendo-espana-cables-20080511.html (descarregat el 20 de juliol de 2013). [Torna]

^[7] Certament. L’experiència espanyola es pot comparar amb les de la resta del món a Daniel Albalate i Germà Bel. The Economics and Politics of High Speed Rail: Lessons from Experiences Abroad (Economia i política del ferrocarril d’alta velocitat: lliçons d’experiències a l’exterior). Rowman and Littlefield Publishers (Lexington Books), Lanham, 2012. [Torna]

^[8] Els comptes dels aeroports d’AENA dels darrers anys es poden consultar a http://www.aena.es / csee / Satellite / Aena / es / Page / 1237547269043 / (descarregat el 22 de juliol de 2013). L’any 2011 va ser l’últim disponible en redactar aquest text. [Torna]

^[9] Puertos del Estado. Informe de gestión del sistema portuario de titularidad estatal 2011. Ministerio de Fomento, Madrid, 2013 (p. 68-9). http://www.puertos.es / sites / default / files / informe-ptos_2011.pdf (descarregat el 22 de juliol de 2013). [Torna]

^[10] José Caamaño Alegre i Santiago Lago Peñas. «La inversión territorializada de Fomento: Análisis de las diferencias entre proyecto, presupuesto y ejecución», Revista de Economía Aplicada, 20 (60), p. 107-26. [Torna]

^[11] Ministerio de Fomento. Anuario Estadístico de 2011. Ministerio de Fomento, Madrid, 2013 (p. 47-8). [Torna]

^[12] Expansión, 15 de gener de 2013: http://www.expansion.com / 2013 / 01 / 15 / economia / 1358205429.html (descarregat el 23 de juliol de 2013). [Torna]

^[13] Ana Pastor. Diario de sesiones. Senat. Núm. 49, 15 de gener de 2013, p. 3967. [Torna]

^[14] La Razón, 25 de novembre de 2012: http://www.larazon.es / detalle_hemeroteca / noticias / LA_RAZON_ 500355 / 824-la-inversion-de-fomento-en-cataluna - es - 2 - 6-veces-mayor-que-la-media-nacional#.Ue4rrI1dBWU (descarregat el 23 de juliol de 2013). [Torna]

^[15] El Economista, 9 de gener de 2013: http://www.eleconomista.es / economia / noticias / 4515859 / 01 / 13 / Fomento -invertira -en -Cataluna -en -2013.mas -del -doble que -la -media -nacional-.html (descarregat el 23 de juliol de 2013). [Torna]

^[16] Matilde Mas Ivars, Francisco Pérez García, Ezequiel Uriel Jiménez (dir.). Inversión y stock de capital en España (1964-2011). Evolución y perspectivas del patrón de acumulación. Fundación BBVA, Madrid, 2013. [Torna]

^[17] Ibid., p. 103. [Torna]

^[18] Daniel Albalate, Germà Bel i Xavier Fageda. «Beyond the efficiency-equity dilema: Centralization as a determinant of government investment in infrastructure» («Més enllà del dilema entre eficiència i equitat: la centralització com a determinant de la inversió del Govern en infraestructures»), Papers of Regional Science, 2012, 91 (3), p. 599-615. [Torna]

^[19] European Cities Monitor 2011…, p. 14 i 22. El lector especialment interessat en aquesta qüestió pot aprofundir-hi al meu llibre Espanya, capital París, i també a Óscar Pazos. Madrid es una isla. El Estado contra la ciudadanía. Los Libros del Lince, Barcelona, 2013. [Torna]

^[20] Ana Pastor, Diario de sesiones…, p. 3967-8. [Torna]

^[21] Francisco Pérez García (dir.). Las diferencias regionales… Accessible a la nota de premsa de presentació de l’estudi, p. 11. [Torna]

^[22] Metodologia d’aplicació de la disposició addicional tercera de l’Estatut d’Autonomia sobre inversió de l’Estat a Catalunya en infraestructures: http://www20.gencat.cat / docs / economia / financament / arxius / inversiopublica / acta%20grupo%20metodologia.pdf (descarregat el 24 de juliol de 2013). Una anàlisi més detallada d’aquest tema es pot trobar a Joan Ridao i Martín i M. Àngels Cabasés i Piqué. «La inversió en infraestructures de l’Estat a Catalunya durant el període 2007-2012. Impacte i virtualitat de la Disposició Addicional Tercera de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya», Revista d’Estudis Autonòmics i Federals, 17 d’abril de 2013, p. 221-52. [Torna]

^[23] Sentencia del Tribunal Constitucional, Sentencia 31 / 2010…, p. 386. [Torna]

^[24] Vegeu, per exemple, Xavier Vidal-Folch. Catalunya independent? Los Libros de la Catarata, Madrid, 2013, p. 46-7. [Torna]

^[25] Es pot escoltar a partir del moment 21' 12'' a: http://www.ondacero.es / herrera-en-la-onda / entrevistas / ana-pastor-aeropuerto-que-tiene-vuelo-dia-puede-estar-abierto-horas-que-sentido-comun_2012073100023.html (descarregat el 23 de juliol de 2012). [Torna]

^[26] Vegeu Germà Bel, «Financiación de infraestructuras viarias: la economía política de los peajes», Papeles de Economía Española, 1999, 82, p. 123-39. El més actualitzat, i de gran qualitat, és el capítol corresponent a Espanya de Daniel Albalate. The privatisation and nationalisation of European roads: Success and failure in public-private partnerships (La privatització i nacionalització de les carreteres europees: èxits i fracassos en l’associació pública-privada). Edward Elgar Publishing, 2014. Aquest treball permet comparar-lo amb la resta de models d’Europa. [Torna]

^[27] César Molinas. Qué hacer con España. Destino, Barcelona, 2013, p. 175-6. A aquests factors cal afegir els desorbitats costos d’expropiació imposats judicialment. Es pot completar la informació amb la lectura de Germà Bel, Antonio Estache i Renaud Foucart. «Transport infrastructure failures in Spain: Mismanagement and incompetence, or political capture?» («Els fracassos de les infraestructures de transport a Espanya: mala gestió, incompetència o caciquisme polític?»), a Tina Søreide i Aled Williams, eds. Corruption, grabbing and development: Real world challenges (Corrupció, acaparament i desenvolupament: reptes del món real). Edward Elgar Publishing, 2013. [Torna]

^[28] Els detalls es poden consultar a la pàgina web del Banc Mundial http://www.worldbank.org / projects / P037483 / highway-improvement-project?lang=en (descarregat el 24 de juliol de 2013). [Torna]

^[29] José A. Gómez-Ibáñez i John R. Meyer. Going private. The International experience with transport privatization (Privatitzant. L’experiència internacional en la privatització del transport). Brookings Institution, Washington D.C., 1993. [Torna]

^[30] Les accions d’ACESA havien estat valorades en 23.172 milions de pessetes l’any 1982 per l’FGD, que va obtenir 43.669 milions de pessetes per la venda del 90 % del seu paquet accionarial l’any 1987 (Josep Planas i Josep Vicens. «El possible rescat de l’autopista en el tram Girona». Revista de Girona, 1988, 131, p. 54-62 (p. 56)). La revaloració de les accions d’ACESA el dia posterior a la seva venda va ser del 19,5 %. Entre les privatitzacions que van tenir lloc en la segona meitat de la dècada de 1980, hi va haver una superior revaloració de Repsol (20,1 %) i l’elèctrica GESA (22,5 %), i la d’Endesa (6,2 %) i la paperera ENCE (15,4 %) va ser menor (Germà Bel. «Privatization: Public offerings and political objectives» («Privatització: ofertes públiques i objectius polítics»). Applied Economics, 2002, 34 (11), p. 1421-32 (p. 1425)). [Torna]

^[31] Es pot escoltar, per exemple, a l’entrevista d’Onda Cero esmentada més amunt. N’hi ha nombroses traces a la premsa escrita. [Torna]

^[32] Vegeu: El Confidencial, http://www.elconfidencial.com / espana / 2012 / 09 / 14 / fomento -desmonta -un -mito -nacionalista -paga-el-53 -de-los -peajes -catalanes-105408 / (descarregat el 24 de juliol de 2013). El tema va tenir repercussió a la major part de la premsa de la capital. [Torna]

^[33] Els càlculs es poden fer a partir de la informació de la pàgina 135 de: Delegación del Gobierno en las Sociedades Consesionarias de las Autopistas Nacionales de Peaje. Informe 2011 sobre el sector de las autopistas de peaje en España. Ministerio de Fomento, Madrid, 2013, amb els corresponents ajustaments per a autopistes forals i per a concessions que travessen més d’una CA. [Torna]

^[34] Observatorio hispano-francés de tráfico en los Pirineos. Documento n.º 2, abril 2002. Ministeris de Transport de França i Espanya (Foment), 2002, p. 46. [Torna]

^[35] Ibid., p.48. [Torna]

^[36] Observatorio hispano-francés de tráfico en los Pirineos. Documento nº 5. Desembre de 2008. Ministeris de Transport de França i Espanya (Foment), 2008, p. 13. [Torna]

^[37] Partido Socialista Obrero Español. La España Plural: La España Constitucional, La España Unida, La España en Positivo. Consejo Territorial del PSOE, Santillana, 2003, p. 13. [Torna]

^[38] Vegeu: http://www.fomento.gob.es / NR / rdonlyres / 1C7244AD-1CB8-46A5-8B3F-D515D2BBBF85 / 100282 / 20110314_ESTCORRMEDITERRANEO bajo.pdf (descarregat el 25 de juliol de 2013). [Torna]

^[39] Ministerio de Fomento. Proyecto de Presupuesto 2013. http://www.fomento.gob.es / NR / rdonlyres / 42782AAFCD0C-4481-9995-4275F32D50F2 / 113353 / Presentacion_PGE2013_Fomento.pdf (descarregat el 25 de juliol de 2013). [Torna]

^[40] Es pot veure al moment 32' 25'' d’aquest capítol de Singulars: http://www.tv3.cat / videos / 4106970 (descarregat el 25 de juliol de 2013). [Torna]

^[1] Luis Atienza, Diari de Sessions del Parlament de Catalunya, VIII Legislatura, Sèrie D. núm. 2, 13 d’agost de 2007, p. 72. [Torna]

^[2] Amos Oz. How to cure a fanatic (Com curar un fanàtic). Princeton University Press, Princeton, 2002, p. 57. [Torna]

^[3] I, també, una certa percepció d’humiliació i sentit de la dignitat, com suggereix Salvador Cardús, «What has happened to us Catalans?», a Liz Castro, ed. What’s up with Catalonia? Catalonia Press, Ashfield (MA), 2013, p. 95-100. [Torna]