Domènec de Guzmán, predicador catòlic (1173-1221)

Domènec és un predicador intel·ligent i infatigable, que s’adona que l’eficàcia del missatge càtar rau en la seva puresa i humilitat, en fort contrast amb el discurs ostentós i la conducta depravada del clergat catòlic de l’època.

Místic i profundament pietós, Domènec fa veure als enviats papals l’exemple que donen els bons homes càtars, i els aconsella predicar com ells —i com ell farà— barrejats entre la gent, descalços i amb vestits pobres.

Domènec també intentarà convèncer els bisbes càtars, mitjançant apassionats debats públics, de l’error que suposa abandonar el dogma catòlic. Al final, ja cansat i impotent davant la impossibilitat de convertir els càtars, els profetitzarà una conversió per la força i la purificació radical de les terres occitanes infectades per l’heretgia.

Efectivament, als deu anys de la mort de Domènec, l’orde dels dominics —fundada per ell— serà l’encarregada d’organitzar i de fer funcionar els tribunals de la santa Inquisició, institució creada pel papa (1231) amb l’objectiu de perseguir i eradicar el catarisme.

La Inquisició escriurà les pàgines més negres de la història de l’Església catòlica romana per la llarga, cruel i eficaç persecució d’heretges —o sospitosos de ser-ho— els quals, després de torturar, farà morir a la foguera.