Orbria de Cab d’Aret, (la Lloba)

Dama occitana històricament documentada, el nom de la qual —segons René Nelli— era Orbria, filla de Ramon de Pennautier. Casada, i després separada, amb Jourdain de Cabaret (senyor del castell de Lastors), el germà del qual —Pere Roger de Cabaret— destacarà com a cap de faidits (petits senyors occitans desposseïts pels croats).

La Lloba és idolatrada per una petita cort de senyors occitans abrandats, que, abans de la croada, s’apleguen a Cabaret: el comte Ramon Roger de Foix, Pèire Roger de Mirapeis, Almaric de Montreal, Bertran de Saissac i els trobadors Pere Vidal i Ramon de Miraval.

L’autor René Nelli la fa amiga dels càtars i, a tot estirar, creient, mentre que el novel·lista Peter Berling la fa perfecta càtara i la fa néixer el 1194, amb el nom de Rosalba Cecília Estefania de Cab d’Aret (fr. Cabaret).

De les relacions amoroses de la Lloba amb el comte de Foix en sortirà una Esclarmonda, que cal no confondre amb la seva tia —germana del comte— Esclarmonda de Foix.

La filla de la Lloba es casarà amb el català Bernat d’Alió, a qui manllevarà el nom —Esclarmonda d’Alió— i transmetrà l’interès per la causa càtara. La parella tindrà un paper destacat en la defensa dels assetjats a Montsegur i, després, en la protecció dels darrers càtars que fugen de la Inquisició.

Amb els anys, Bernat d’Alió, acusat d’heretge per la Inquisició, acabarà a la foguera a Perpinyà (1258).