3. Els dos regnes veïns: França i Catalunya-Aragó

Desaparegut l’imperi carolingi, els dos regnes veïns, al nord i al sud d’Occitània —francesos i catalans—, aspiren als drets feudals sobre aquells comtats rics i cultes.

Mentre que la dinastia francesa dels Capets, com a successora de la dinastia carolíngia, reclama els drets teòrics feudataris sobre l’antiga Gàl·lia visigòtica, la dinastia catalana addueix els nombrosos lligams familiars i de vassallatge que, amb el temps, ha anat teixint i reforçant amb els senyors occitans.

3.1. Els francesos i l’aliança Roma-París

Els Capets cobegen les riques terres occitanes que, a més, els permetrien l’accés a la Mediterrània, el principal centre d’intercanvi comercial i cultural d’Occident. Els francesos, però, de moment estan prou entretinguts a defensar i ampliar el seu petit territori de l’Illa de França —París i el seu entorn— en un seguit de guerres contra els seus veïns anglesos i alemanys.

A principis del s. XIII, el rei francès Felip-August disputa amb els Plantagenet anglesos els drets de Normandia —on els anglesos tenen les seves arrels dinàstiques—, els de la Bretanya i també els d’Aquitània.

Els francesos reclamen drets sobre aquest ric i extens ducat pel fet que Elionor d’Aquitània, abans de casar-se amb el rei anglès Enric, havia estat casada amb el rei francès Lluís VII, pare de Felip-August.

Roma, per la seva banda, necessita mantenir l’aliança estratègica amb París contra els grans enemics comuns: els anglesos i l’imperi germànic. És per això que el papa sempre defensarà els drets de París, per damunt dels de Barcelona, sobre els territoris occitans.

Tanmateix, quan el 1204 i el 1207 el papa Innocenci III demana al rei francès que actuï amb energia contra l’heretgia càtara a Occitània, Felip-August respon amb reiterades evasives. El papa insisteix i fa responsable el francès de la possible expansió de l’heretgia si no ocupa militarment els comtats infidels. Felip-August, prou ocupat amb els anglesos, respectuós amb el poderós Ramon VI de Tolosa i, sobretot, temorós de provocar el comte-rei català i sobirà de la Corona d’Aragó, respon al papa que no es pot arrabassar al comte de Tolosa les seves legítimes possessions sense haver-lo jutjat ni condemnat abans per heretgia. El papa implora que, si el rei no vol encapçalar la croada contra els heretges, hi enviï, si més no, el seu fill Lluís. El rei francès s’hi torna a negar, però davant la insistència del papa accedirà finalment a enviar-hi els barons francesos…, que hi vulguin anar voluntàriament.

Els barons del nord són més pobres que els occitans, i aquest greuge comparatiu serà constantment atiat pels legats de Roma.

No serà fins al final, quan la cruenta croada empesa pel papa catòlic hagi devastat tot el Llenguadoc, amb el rei català mort i els senyors occitans morts o exiliats, que Felip-August i el seu fill Lluís VIII —encoratjats per Roma— es posaran al capdavant de l’exèrcit d’ocupació per incorporar els territoris occitans, que ja han estat sotmesos pels croats, a la corona francesa.

3.2. Els catalans i la seva expansió cap a Occitània

El comte-rei Pere I de Barcelona (Pere II d’Aragó) té molt clar que les terres occitanes són territori natural d’expansió de la Corona catalanoaragonesa. Els seus avantpassats tenen les arrels a Carcassona, primer com a vassalls dels francs i, en desaparèixer l’imperi carolingi, com a senyors d’uns comtats catalans i occitans independents, amb múltiples lligams familiars constantment renovats.

L’any 1067 la comtessa Ermengarda de Carcassona ha venut els seus comtats occitans al seu parent Ramon Berenguer I de Barcelona. Quinze anys després, i en morir Ramon Berenguer II (1082), el fill de la comtessa, Bernat Atò, recupera Carcassona, però ja com a vescomte i declarant-se feudatari del Casal de Barcelona.

El besavi de Pere I, Ramon Berenguer III el Gran, (1093-1131) es casa amb Dolça de Provença i incorpora el comtat de la Provença als seus dominis catalans (1112).

L’any 1157, el vescomte de Carcassona Ramon Trencavell I reconeix com a sobirà Ramon Berenguer IV de Barcelona, com també farà l’any 1167 Roger II de Carcassona envers el rei català Alfons I.

Ja en el segle XIII, el casament del rei Pere amb Maria de Montpeller converteix el rei català en senyor de Montpeller (1204). El vassallatge que, a més, li tributen els Trencavell —vescomtes de Carcassona, Besiers i Albí—, les Cases de Foix, Comenge i la dinastia catalana al Bearn, expliquen i justifiquen prou l’orientació que pren l’expansió de la Corona d’Aragó cap a terres occitanes.

A principis del s. XIII, fins i tot el rival més poderós del rei Pere en les disputes sobre els drets feudals occitans —el comte de Tolosa—, establirà lligams familiars amb la dinastia catalana. El 1204 el comte Ramon VI de Tolosa es casa amb Elionor, germana del rei Pere, i més tard l’occità casa el seu fill Ramon VII amb l’altra germana del rei Pere, Sança.

Així, en els pitjors moments de la croada desfermada per Roma i París contra el Llenguadoc, Ramon i el poderós comtat de Tolosa reconeixen Pere com a rei, se’n declaren feudataris i li demanen ajut.

El destí farà, doncs, que durant un temps la història contempli la gestació d’un poderós estat: la Confederació de Catalunya-Aragó-Occitània, la qual, amb el Pirineu com a columna vertebral, s’estén de l’Ebre al Roine.

El papa, però, segueix amb desconfiança el projecte català. En la seva llarga lluita contra els anglesos, aliats habituals dels catalans —Enric Plantagenet fins i tot ha estat tutor i protector del jove Ramon Berenguer, l’avi del rei Pere—, Roma necessita imperiosament el rei francès al seu costat. Davant l’enemic comú, doncs, el Vaticà afavorirà i legitimarà sempre els interessos francesos, que són absolutament contraris a l’expansió catalana per terres occitanes.

L’enfrontament de l’aliança Barcelona-Tolosa contra la de Roma-París esdevindrà una cruïlla medieval determinant i marcarà una inflexió definitiva en el curs posterior de la història d’Europa.

Ens trobem, doncs, a principis del s. XIII, quan les quatre barres catalanes són respectades i temudes arreu d’Occident…