Annex 1. Els trenta punts de l’escola nova

El 1912, Adolphe Ferrière, de l’Institut Rousseau de Ginebra, va concretar en un programa de trenta punts l’ideal màxim de l’escola nova. Ell mateix afegeix que una escola, perquè se la consideri dins d’aquest moviment, no cal que els compleixi tots. N’hi ha prou que apliqui quinze dels trenta punts. I afegeix: «El públic es preocupa sovint del mètode de les escoles noves. Les escoles noves no tenen mètode, i si en tenen algun és la natura. No es dóna un caràcter a l’infant, se li permet que n’adquireixi un; alhora no es fan entrar nocions intel·lectuals dins del cap de l’infant, se’l col·loca en condicions de poder-les conquerir».

Transcrivim, a continuació, aquests trenta punts que va establir Adolphe Ferrière, tal com els va incloure Artur Martorell en una conferència del 1963:^[35]

1. L’escola nova és un laboratori de pedagogia pràctica.

2. L’escola nova és un internat, perquè solament la influència total del medi dins del qual es mou i es desenvolupa l’infant permet fer una educació plenament eficaç. Això no significa que preconitzi el sistema d’internat com un ideal que cal aplicar sempre i a tot arreu: ben al contrari. La influència natural de la família, si és sana, és preferible sempre al millor dels internats.

3. L’escola nova està situada a la natura, perquè aquesta constitueix el medi natural de l’infant. Però, per a la cultura intel·lectual i artística, és aconsellable tenir a prop una ciutat.

4. L’escola nova agrupa els infants en cases separades i viu, cada grup de deu a quinze nens, sota la direcció moral i material d’un educador, amb el suport de la seva dona o una col·laboradora. Cal que no es privi els infants d’una influència femenina adulta ni de l’atmosfera familiar, que no poden proporcionar els internats-casernes.

5. La coeducació.

6. L’escola nova organitza treballs manuals per a tots els infants durant una hora i mitja, almenys, cada dia, en general.

7. Entre els treballs manuals, la fusteria ocupa el primer lloc. El conreu de la terra i la cria d’animals petits entren en la categoria de les activitats que tot infant estima i caldria que pogués dur-les a terme.

8. Al costat dels treballs programats, es concedeix un lloc als treballs lliures, que desvetllen el gust dels nens i els desperten l’esperit d’invenció i el seu enginy.

9. La cultura dels cos està assegurada per la gimnàstica natural, tant com pels jocs i els esports.

10. Els viatges, les excursions i els campaments tenen un paper important en l’escola nova.

11. En matèria d’educació intel·lectual, l’escola nova procura obrir l’esperit a una cultura general del raonament, més que una acumulació de coneixements memoritzats.

12. La cultura general es complementa amb una especialització, primer espontània, després sistematitzada, que desenvolupa els interessos i les facultats de l’adolescent en un sentit professional.

13. L’educació es basa en els fets i les experiències. L’adquisició dels coneixements surt d’observacions personals o, en el seu lloc, de les que els altres han recollit en llibres. La teoria segueix, en qualsevol cas, la pràctica; no la precedeix mai.

14. L’educació es fonamenta en l’activitat personal de l’infant.

15. L’educació es fonamenta, en general, en els interessos espontanis de l’infant. Les actualitats de l’escola o de l’ambient generen activitats ocasionals, que ocupen un lloc rellevant en l’escola nova.

16. El treball individual del nen.

17. El treball col·lectiu o en equip.

18. L’ensenyament pròpiament dit es limita al matí. A la tarda, es dediquen una o dues hores, segons l’edat, a l’estudi personal.

19. S’estudien poques matèries cada dia: una o dues solament. La diversitat neix de la manera de tractar-les, més que de les matèries tractades.

20. S’estudien poques matèries cada mes o cada trimestre.

21. L’educació moral, com la intel·lectual, no s’ha d’exercir de fora a dins, per l’autoritat imposada, sinó de dins a fora, per l’experiència i la pràctica gradual del sentit crític i la llibertat. Sobre la base d’aquest principi, algunes escoles noves han aplicat el sistema de la república escolar.

22. A manca d’un sistema democràtic integral, en la majoria d’escoles noves els infants elegeixen delegats, amb una responsabilitat definida.

23. Càrrecs socials de tot tipus poden proporcionar un auxili mutu efectiu. Aquests càrrecs, al servei de la comunitat, es confien de manera successiva als petits ciutadans.

24. Les recompenses consisteixen a proporcionar als nens ocasions d’incrementar la seva creativitat. S’apliquen als treballs lliures i desenvolupen així l’esperit d’iniciativa.

25. Els càstigs estan en consonància amb la falta comesa. És a dir, tendeixen a posar els nens en condicions d’aconseguir millor, pels mitjans apropiats, la finalitat que es creu apropiada, que han aconseguit malament o que no han aconseguit.

26. L’emulació té lloc, sobretot, per la comparació feta per l’infant entre el seu treball present i el seu treball passat, i no exclusivament per la comparació del seu treball amb el dels seus companys.

27. L’escola nova és un ambient de bellesa.

28. L’escola nova practica la música col·lectiva: cant o orquestra.

29. L’educació de la consciència moral es practica a moltes escoles noves amb narracions i lectures que provoquen en els infants reaccions espontànies, veritables judicis de valor que, a mesura que es van repetint i accentuant, acaben relacionant-se més estretament amb ells mateixos i els altres.

30. L’educació de la raó pràctica consisteix, en particular entre els adolescents, en reflexions i estudis sobre les lleis naturals del progrés espiritual, individual i social. La majoria de les escoles noves observen una actitud religiosa no confessional o interconfessional, però amb una gran tolerància respecte dels ideals diversos, per tal com encarnen un esforç, d’acord amb el desenvolupament espiritual de la persona.