La rosa i el marxant

El Marxant:

Sensual pell de setí

Rosa de jardí

Des que sou ma veïnada

us tinc per afortunada

a dir ver us he envejada

em fèieu avergonyir

Rosa de jardí

Tot temps fóreu la més bella

flaire excels, figura, estrella

tot lo altre és clovella

què més us podria dir?

Rosa de jardí?

Això ho diuen les persones

els déus i les papallones

no us en calen, de corones,

majestat ja ho sou així

Rosa de jardí

La Rosa:

Vós, Monarca del repòs…

Senyor Marxant Gros!

Potser sí, molts em fan cas

car sóc un estel fugaç

visc i expiro en un tris-tras

ja en podeu tirar, d’arròs

Senyor Marxant Gros.

Ser com Vós m’agradaria

de perenne vigoria

per l’eternitat i un dia

jo us voldria per espòs

Senyor Marxant Gros.

Jas! les virtuts alienes

sempre ens escalfen les venes

nostres cuites en van plenes

puix semblen un plaent mos

Senyor Marxant Gros…