El caçador i la perdiu

Una perdiu al vol per el cel branda

i tropissa de cop

amb una xarxa estesa a banda i banda

que un caçador comanda

i és amagat, a prop.

Perduda la perdiu en mans estranyes

revestida d’un aire filantrop

proposa a l’ocellaire un afer:

—Jo tinc moltes companyes…

saps què podríem fer…?

… si em deixes ara lliure

et duré de retorn de les muntanyes

un estol de perdius que tu, així, guanyes

i a mi em deixes viure—.

Va riure el caçador

i alhora li diu ell amb fel i agror:

—Si seràs mal parida!

com vendries els teus és feridor

per estalviar ta vida.

No saps que així salvada no val res?

Que per a sempre fores maleïda?

Doncs mor dues vegades, punyetera,

el cor m’has ben encès

tu, Perdiu Botiflera—.