Amor rupestre

T’apamo l’amplitud de les espatlles,

esperono la pugna de les boques.

El contrast de pells em sembla, a voltes,

l’escena inevitable de la trama.

I t’aprenc tot i et tasto amb la mirada

i el compàs ja tremola i s’esvalota,

observo com et trasmuda la soca

entre espasmes de suor, ensinistrada.

Entra’m endins, explorador iniciat,

que ens regalimin les parets del sexe,

còctel de sensacions, fam i tendresa.

Endins la cova, pinzell amarat,

engendra un univers de passió destra,

vaivé de nueses, amor rupestre.