Talment com una goma d’esborrar

Talment com una goma d’esborrar

trosseges, poeta, els bocins d’orgull

que la teva pell d’antídot acull,

perfum suau de sal i de mar.

Parla’m del retorn, del més enllà,

de la plenitud del bes curull,

del cos glatint per burlar l’escull

que bateja incipiències del passat.

Som tu i jo, exiliats en aquesta illa,

sense altre patrimoni que l’essència

del saber-se reescrit, alliberat.

Talment com una goma d’esborrar,

som l’indult vitalici a la consciència,

som el parrac que jeu lliure, oblidat.