El periodista

Esclata la bombolla,

closca d’hipocresies,

botxí de la mentida,

mestre del bon matís.

Precís esguard que repta

ombrívoles incògnites,

lleugeres mans que apamen

esquerdes d’imprevist.

Que regni el contrast

en l’asma de l’entorn!

—l’aire feixuc, cansat,

rere la fam de triomf–

Que guanyi la batalla

el cru plaer dels mots!

Al desgavell palpable,

al pànic durador,

al nucli del vertigen,

li poses tu el nom.