Reubicació

Percebo vulnerabilitats

en cadascuna de les molècules

d’aire que van untant-me els pulmons

a glopades d’incertesa crua.

Comprèn-me: sóc escarni del vidre

i interpreto, ja fa massa temps,

el rol d’aquell qui es guarda l’ofec

i es sotmet al propi desgavell.

Si recorro a l’art de desxifrar-me

s’alleuja el tall coent del passat

i tot pren un caire tan lleuger

que em tempta reprendre el temps viscut.

Comprèn-me: no és senzill tolerar

l’escletxa de llum si encara escups

—sagnant— algun reducte de vidre.

Tot just em reinstal·lo a les parcel·les

de mi mateixa i sento, amb recança,

les lleis capricioses que em dominen

ara que m’extirpo tots els límits

i em sé viva amb tant d’amor a dins.