No tenim dret a somiar

No tenim dret a somiar,

sempre lligats a una trama

rutinària i lineal.

Se’ns perden bocins de vida

entre els gotims de la pluja

que ni s’allunya ni esclata

i el riu que esgota el cabal.

No tenim dret a somiar,

sols un fil dens arrelat

subtilment a la parpella,

com la condemna discreta

que manté fixats a terra

els peus ben junts i encolats.

No tenim dret a somiar,

som l’infant morint de fam

amb un lament a la boca,

som la por que contamina

el valor d’una mirada.

Som cada minut d’espera

i ens vessa sovint la galta,

destil·lant a cada llàgrima

la certesa emmetzinada.