Notes

^[1] Cfr.: per Fortià i Castelló d’Empúries J. PLA CARGOL, La provincia de Gerona (Girona, 1966), pàgs. 376 i 341 i ss.; pel topònim J. PELLA Y FORGAS, Historia del Ampurdán (Barcelona, 1883), pàg. 420; A. BOPARULL Y BROCA, Historia crítica, civil y eclesiástica de Cataluña, IV (Barcelona, 1876), pàg. 593 i ss., col 2, nota 1; S. SANPERE Y MIQUEL, Las damas de Aragó (Barcelona, 1879), pàg. 65 i s. Pels privilegis, cfr. Arxiu de la Corona d’Aragó, Cancelleria (en notes successives, abreujat A. C. A.), reg. 2285, ff. 20 i 30. [Torna]

^[2] Cfr. J. M. Roca, Sobiranes de Catalunya, La reyna empordanesa, a “Memorias de la Real Acadèmia de Buenas Letras de Barcelona”, 1928, t. X, pàg. 14 i s. [Torna]

^[3] Cfr. la crònica de G. BLANCAS, Coronaciones de los serenísimos reyes de Aragón (Saragossa, 1641), cap. n, pàg. 155; R. TASIS, Pere el Cerimoniós i els seus fills (Barcelona, 1957), i Ll. RIBER, Sibil·la de Fortià (Madrid, 1944), pàg. 21. Per la descendència de Francesca de la família dels Vilamarí, cfr. R. TORRENT ORRI, El almirante Bemardo de Vilamarí I, a “Revista de Gerona”, 1958, IV, n. 5, pàg. 39 i s. El parentiu de Francesca amb fra Ramon resulta per l’A. C. A., Real Patrimonio (en notes successives, abreujat R. P.), reg. 507, f. 75. [Torna]

^[4] Cfr., pels tres fills de Berenguer: A. C. A., R. P., reg. 506, ff 27v, 33 i reg. 507, f. 101; pel casament i els fills de Marquesa, cfr. també A. C. A., Cartas reales de Pedro el Ceremonioso, caixa 23, n. 170 i R. P., reg. 507, f. 101, reg. 506, ff. 28v i 38; A. C. A., reg. 1283, f. 157v, reg. 1587, f. 131; J. M. ROCA, ob. cit., pàg. 54. Per Artal i la seva família, cfr. Cronicón mayoricense, a cura d’A. CAMPANER Y FUERTES (Palma de Mallorca, 1967), pàg. 66 i ss. i pàg. 43; R. TASIS, ob. cit, pàg. 109 i s.; J. M. ROCA, ob. cit, pàg. 14; M. DE RIQUER, Història de la literatura catalana, vol. I (Barcelona, 1964), pàg. 541, i J. E. MARTÍNEZ FERRANDO, La tràgica història dels reis de Mallorca (Barcelona, 1960), pàg. 146. Per Esclaramonda, morta el 16-6-1371 i enterrada a la Seu de Palma de Mallorca, on encara existeix la làpida gòtica del seu sepulcre, amb l’efígie i l’escut amb les seves armes, cfr. A. y A. GARCÍA CARAFTA, El solar catalán, valenciano y balear, t. II (San Sebastián, 1968), pàg. 218 i ss., i, pel projecte de matrimoni d’Artal amb Maria d’Arborea, F. CASULA, Per una nuova genealogia degli Arborea a l’epoca di Pietro il Cerimonioso, a “Studi sardi”, vol. XX (1966-67), pàg. 321. [Torna]

^[5] La descripció de Sibil·la apareix a la crònica de B. BOADES, Libre dels feyts d’armes de Catalunya (ed. Barcelona, 1873) pàg. 412. Encara que aqueixa crònica sigui considerada una falsificació feta en el segle XVIII (cfr. A. BOSCOLO, I cronisti catalano-aragonesi e la storia italiana del Basso Medio Evo, a “Nuove questione di storia medioevale” —Milà, 1964—, pàg. 313), pot ésser en part admesa; de fet, sovint presenta analogies amb la documentació que hem citat. [Torna]

^[6] Cfr., per Artal i la seva família, J. M. ROCA, ob. cit., pàg. 14 i s., i pel seu nomenament de governador ARCHIVO HISTÓRICO DE MALLORCA, Extraccions de oficis, EO 2, ff. 190-191. Al mateix Arxiu (Lletres comunes, 15, 16, 17, 18, 19) hi ha, conservada en diversos registres, la documentació relativa a l’activitat desplegada per Artal com governador; a les cobertes dels registres figura el seu escut, en el qual hi ha dues falçs i dues cabres. És documentació encara inèdita. Dades d’interès, igualment inèdites, apareixen també en les Sèries: Lletres reals, LR 19; Extraordinaris de la Gobernació, AH 447; Suplicacions, S L0; Appelacions en la Audiència, a. 1357. [Torna]

^[7] Per una orientació sobre la política del sobirà i sobre la cultura de l’època, cfr. la Chronique catalane de Pierre IV d’Aragon, III de Catalogne, dit le Cérémonieux ou del Punyalet, a cura d’A. PAGÉS (Tolosa, 1942); R. TASIS, La vida del rei en Pere III (Barcelona, 1954), pàg. 24 i ss.; A. RUBIÓ Y LLUCH, Documents per l’història de la cultura catalana migeval, 2 vols. (Barcelona, 1908-1921); A. LÓPEZ DE MENESES, Documentos culturales de Pedro el Ceremonioso, a “Estudios de Edad Media de la Corona de Aragón”, vol. V (Saragossa, 1952), pàg. 669 i ss.; A. RUBIÓ Y LLUCH, La cultura catalana en el regnat de Pere III, a “Estudis Universitaris Catalans”, 8 (Barcelona, 1914), pàg. 219 i ss. [Torna]

^[8] Cfr., per la Unió, R. TASIS, ob. cit., pàgs. 130 i ss. Per la societat, estudiada a fons a partir del 1380 per CARRIRE, Barcelone: centre économique (1380-1462), 2 vols. (París, 1962), serveix d’orientació l’obra de F. ELÍAS DE TEJADA, Las doctrinas políticas en la Cataluna medieval (Barcelona, 1950). Per la crisi, cfr. J. VICENS VIVES, Cataluña a mediados del siglo XV (Barcelona, 1956), pàg. 21 i ss., on és examinada la situació econòmica de l’època de Pere el Cerimoniós. Per la pesta, cfr., finalment, A. LÓPEZ DE MENESES, Documentos acerca de la peste negra en los dominios de la Corona de Aragón, a “Estudios de Edad Media de la Corona de Aragón”, VI (Saragossa, 1956), pàg. 291 i ss., i Y. RENOUARD, Les principaux aspects économiques et sociaux de l’histoire des pays de la Couronne de Aragón au XIIIème et XIVème siècles, a “II Congreso de Historia de la Corona de Aragón”, vol. I (Barcelona, 1962), pàg. 252 i ss. [Torna]

^[9] Cfr. R. TASIS, Pere…, pàg. 110. Pel caràcter de Sibil·la, és rellevant un passatge de “Lo Somni”, escrit per Bernat Metge, contemporani d’ella, en el qual es subratlla la seva “fortalesa de cor”. Cfr. Obras de Bernat Metge, a cura de M. DE RIQUER (Barcelona, 1959), pàg. 340. [Torna]

^[10] Cfr. J. M. ROCA, ob. cit, pàg. 17, i R. TASIS, Joan I, el rei caçador i músic (Barcelona, 1959), pàg. 73. Per la figura de Mata, cfr. A. JAVIERRE MUR, Matha de Armanyac, duquesa de Gerona (Madrid, 1950). [Torna]

^[11] Cfr. A. C. A., R. P., reg. 506, ff. 10-12v, f 21v. Cada persona del seguici rebia cada tres mesos un salari i una quantitat per als vestits. Les despeses figuren molt detallades en el registre esmentat; la mare de Sibil·la, per exemple, rebia a l’any 500 sous barcelonesos per a vestuari. Cfr. A. C.A., R. P., f. 27v. [Torna]

^[12] Cfr. J. M. ROCA, ob. cit., pàg. 18 i ss. i A. C. A., R. P., reg. 506, ff. 1, 5 i lv; pel f. lv ens assabentem també que un florí equivalia en el febrer del 1376 a 11 sous barcelonesos. [Torna]

^[13] Per A. C. A., R. P., reg. 506, f. 22, resulta que Sibil·la va comprar a Pere Rossell dues arques de cuiro, de ferro treballat, per a depositar-hi les joies que posseïa. Al mateix Rossell va comprar, també, diverses joies, per un valor de 246 sous i 6 diners. Cfr., a més, pels regals i la llitera J. M. ROCA, ob. cit., pàg. 17 i s., i A. C. A., reg. 1266, f. 104v. [Torna]

^[14] Cfr. A. C.A., R. P., reg. 506, ff. 24v, 28, 21, 22; J. M. ROCA, ob. cit., pàg. 22, i R. TASIS, Pere…, pàg. 110; Bernat de Vilalta era batlle de Prats. Cfr. A. C. A., reg. 1590, f. 28. Pel naixement d’Isabel, cfr., a més, P. TOMIC, Historias e conquestas dels excellentissims e catholics reys de Aragó e de lurs antecessors los comtes de Barcelona (en l’edició de Barcelona del 1866, pàg. 219). Les pàgines de Tomic, qui dóna notícies errònies sobre la família de Sibil·la, foren represes per G. TURELL, Recort (en l’edició de Barcelona del 1894, pàg. 124). Turell afegeix que Sibil·la “era bella dòna e molt graciosa”. [Torna]

^[15] Cfr. A. C.A., R. P., reg. 506, ff. 19v, 20 i 19. [Torna]

^[16] Cfr. A. C.A., R. P., reg. 506, ff 17 i 32v, pels donatius, i ff. 25, 26v, 31, 31v, 33v, pel sastre, els vestits i les mercaderies. Bernat Mir fou enviat per ella a Damasc perquè li proporcionés teles de valor. Cfr. A. C.A., reg. 1589, f. 185v. [Torna]

^[17] Cfr., per l’escut de Sibil·la, M. BASSA I ARMENGOL, Els comtes reis catalans (Barcelona, 1964), pàg. 194 i taula 33, n. 229. Per la casa, cfr. Els castells catalans, editat per R. Dalmau, a cura de diversos autors, vol. II (Barcelona, 1969), pàg. 568 i ss., on hi ha també un interessant document sobre la inundació. [Torna]

^[18] Cfr. J. PLA CARGOL, ob. cit., pàg. 345; R. TASIS, La Vida…, pàg. 400, taula I, i R. TASIS, Joan…, pàg. 76. [Torna]

^[19] Cfr. J. M. ROCA, ob. cit., pàg. 25; R. TASIS, Pere…, pàg. 111, i R. TASIS, Joan…, pàg. 76. La data de la boda, llargament discutida (cfr. S. SANPERE, Dames d’Aragó, a “Lectura Popular”, vol. VIII —Barcelona, sense data—, pàg. 361 i s.), resta fixada amb precisió pel document, conservat a l’A. C. A., publicat per A. LÓPEZ DE MENESES, Documentos culturales…, pàg. 723, n. 66, en el qual consta el servei prestat pels ministrers. El document fa constar també el servei prestat pels trompeters del rei Pere Ganet i Ramon de Munt-ros durant la cerimònia de la boda. [Torna]

^[20] Cfr. S. SANPERE, ob. cit., pàg. 360 i ss.; R. TASIS, Pere…, pàg. 111; R. TASIS, Joan…, pàg. 76. [Torna]

^[21] Cfr. R. TASIS, Joan…, pàg. 95; J. M. ROCA, ob. cit., pàg. 35; R. TASIS, Pere…, pàg. 112. Per les dides, cfr. A. C. A., R. P., reg. 507, ff. 103 i 112 i reg. 1586, f. 35v. Pel mateix registre (f. 107), resulta que servidor de les dides era Francesc Saplana. Per la sepultura a Poblet, cfr., a més, A. RUBIÓ V LLUCH, Documents…, vol. 11, pàg. 201, i Documents historichs catalans del sigle XIV (Barcelona, 1889), pàg. 33. [Torna]

^[22] Cfr. J. R. ROCA, Ob. cit, pàg. 36, i A. C. A., reg. 1589, f. 12v, reg. 1590, f. 88v. A l’apèndix de la Chronique catalane… —apèndix que comprèn un període ulterior al de la compilació de la crònica i que s’atribueix a Pere Miquel Carbonell— es diu (pàg. 405) que Pere el Cerimoniós va tenir també un altre fill de Sibil·la, el qual el premorí. La notícia, de la qual no trobem cap ressò en la documentació de l’època i que forma part dels anacronismes que figuren a la continuació posada a la crònica del rei (pàg. LIX), fou represa per G. ZURITA, Anales de la Corona de Aragón (ed. de Barcelona, 1853), 1. X, cap. XXVI, pàg. 780. [Torna]

^[23] Cfr. A. C. A., reg. 1587, f. 60, reg. 1586, ff. 76v, reg. 1556, ff. 44r-48r; cfr., a més, J. M. Roca, ob. cit., pàg. 13; Ll. Riber, ob. cit., pàg. 22 i ss.; Obras de Bernat Metge…, pàg. 340. [Torna]