LITERATURA

ALTISENT, A. —L’almoina reial a la Cort de Pere el Cerimoniós (Poblet, 1969).

BASSA I ARMENGOL, M. —Els comtes-reis catalans (Barcelona, 1964).

BATLLE GALLART, C. —La proyectada reforma del gobierno municipal de Barcelona, a “Crònica, ponencias y comunicaciones del VII Congreso de Historia de la Corona de Aragón”, vol. III (Barcelona, 1962).
—Intentos de democratización de un gobiemo municipal: Barcelona en el siglo XIV, a “Villes de l’Europa méditerranéenne et de l’Europe occidentale du Moyen Age au XIX siècle”, dins “Annales de la Faculté de Lettres et Sciences Humaines de Nice” (1969), núms. 9-10.

BOFARULL Y BROCÀ, A. DE. —Historia crítica, civil y eclesiástica de Cataluña (Barcelona, 1876).

BOSCOLO, A. —Medioevo aragonese (Pàdua, 1958).
—La politica italiana di Martino il Vecchio, re d’Aragona (Pàdua, 1962).
—I cronisti catalano-aragonesi e la storia italiana del basso Medio Evo, a “Nuove qüestioni di storia medioevale” (Milà, 1964).

CARRÈRE, C. —Barcelone: centre économique (París, 1967), 2 vols.

CATALÀ I ROCA, P. —Alt Empordà: comentari marginal, a “Els castells catalans”, vol. II (Barcelona, 1969).

ELÍAS DE TEJADA, F. —Las doctrinas políticas en la Cataluña medieval (Barcelona, 1950).

GARCÍA CARRAFFA, A. y A. —El solar catalán, valenciano y balear, vol. II (San Sebastián, 1968).

GUARNERIO, P. E. —Un sirventese del re Pietro IV d’Aragona intomo a Cagliari, a “Archivio storico sardo”, vol. II, fase. 4.

GUITERT FONTSERÉ, J. —Restos reales en la Catedral de Barcelona, a “Boletín arqueológico”, LU (Tarragona, 1952).

JAVIERRE MUR, A. María de Luna, reina de Aragón (Madrid, 1944).
—Marta de Armanyac, duquesa de Gerona (Madrid, 1950).
—Testamento y codicilo de la Infanta Juana de Aragón, condesa de Ampurias, a “Estudios de Edad Media de la Corona de Aragón”, VI (Saragossa, 1956).

JUANDÓ ARBOIX, P. —Crónicas del Ampurdán (Peralada, 1955).

MARTÍNEZ FERRANDO, J. E., y SOLSONA CLIMENT, F. —San Vicente Ferrer y la Casa real de Aragón (Barcelona, 1955).

MARTÍNEZ FERRANDO, J. E. —La tràgica història dels reis de Mallorca (Barcelona, 1960).

MONFAR Y SORS, D. —Historia de los condes de Urgell, en l’edició de Barcelona, del 1853.

PELLA Y FORGAS, J. —Historia del Ampurdán (Barcelona, 1883).

PLA CARGOL, J. —La provincia de Gerona (Girona, 1966).

REGLA CAMPISTOL, J. —La Corona de Aragón (1336-1410), a “Historia de España”, dirigida per R. Menéndez Pidal, vol. XIV (Madrid).

RENOUARD, Y. —Les principaux aspects économiques et sociaux de l’histoire des Pays de la Couronne de Aragón au XII^ème, XIII^ème et XIV^ème siècles, a “VII Congreso de Historia de la Corona de Aragón”, vol. I (Barcelona, 1962).

RIBER, L. —Sibil·la de Fortià (Madrid, 1944).

RIQUER, M. DE. —Història de la literatura catalana, vol. I (Barcelona, 1964).
—Medievalismo y humanismo en la Corona de Aragón a fines del siglo XIV, a “Actas del VIII Congreso de Historia de la Corona de Aragón”, vol. II (València, 1969).

ROCA, J. M. —Sobiranes de Catalunya. La reyna empordanesa, a “Memorias de la Real Acadèmia de Buenas Letras de Barcelona”, X (1928).
—Johan I d’Aragó (Barcelona, 1929).

RODEJA GALTER, E. —Figueras: notas históricas (Figueres, 1960).

RUBIÓ I LLUCH, A. —La culturacatalana en el regnat de Pere III, a “Estudis universitaris catalans”, VIII (Barcelona, 1914).

SAGARRA, F. —Sigil·lografia catalana (Barcelona, 1916).

SANPERE I MIQUEL, S. —Las damas d’Aragó (Barcelona, 1879).
—Dames d’Aragó, a “Lectura popular”, vol. VIII (Barcelona).

SOBREQUÉS VIDAL, S. —Els barons de Catalunya, (Barcelona, 1957).

SOLDEVILA, F. —Història de Catalunya, vol. II (Barcelona, 1960).
—Les dones en la nostra història (Barcelona, 1961).

TASIS, R. —La vida del rei En Pere III (Barcelona, 1954).
—Pere el Cerimoniós i els seus fills (Barcelona, 1957).
—Joan I, el rei caçador i músic (Barcelona, 1959).

TORRENT ORRI, R. —El almirante Bemardo de Vilamarí I, a “Revista de Gerona”, IV, núm. 5 (1958).

UDINA Y MARTORELL, F. —Los restos reales existentes en la Catedral de Barcelona, a “Boletín de la Real Acadèmia de Buenas Letras de Barcelona”, XXIII (1950).

VENDRELL DE MILLÀS, F., i MASIÀ DE ROS, A. —Jaume el Dissortat, darrer comte d’Urgell (Barcelona, 1956).

VICENS VIVES, J. —Cataluna a medianos del siglo XV (Barcelona, 1956).