FERRAN TORRENT i LLORCA (Sedaví, 1951) és un escriptor i periodista valencià, actualment un dels més prolífics en llengua catalana. Un dels trets més característic dels seus escrits és que fa ús de les variants valencianes. El gènere que més ha treballat és el de la novel·la negra.

Educat en un col·legi de jesuïtes, va començar la carrera de Dret però la va deixar. Es dedicà durant anys a treballar en qualsevol faena: venedor, representant comercial i d’altres oficis, fins que l’èxit literari li va facilitar dedicar-se només a escriure. Començà amb una novel·la, La gola del llop (1983), escrita en col·laboració amb Josep Lluís Seguí i signada sota el pseudònim Pere Lavaca. Assolí l’èxit de públic amb la sèrie de novel·la negra protagonitzada pel periodista i ex-boxejador Hèctor Barrera i el detectiu Toni Butxana: No emprenyeu el comissari! (1984), Penja els guants, Butxana (1985), Un negre amb un saxo (1987), Cavall i rei (1989), L’any de l’embotit (1992), Semental, estimat Butxana (1997), Cambres d’acer inoxidable (2000), Només socis (2008)… També assolí un gran èxit de públic amb la Trilogia Juan Lloris: Societat limitada (2002, premis de la Crítica, Joan Crexells i Crítica Serra d’Or), Espècies protegides (2004) i Judici final (2006).

El 1994 va guanyar el premi Sant Jordi de novel·la amb Gràcies per la propina. El 2004 va ser finalista del Premi Planeta amb la novel·la La vida en l’abisme. La Institució de les Lletres Catalanes el va nomenar Escriptor del mes a l’abril de 1996. D’altra banda, com a periodista, és constant la seua presència als mitjans de comunicació a través d’articles, cròniques i comentaris a diaris. Torrent és un escriptor de mena, guiat per la intuïció i per la realitat immediata més que no per muses barroques, fins conformar una xarxa literària d’enrònies socials i dèries personals.