LA BANDERA

Només oneges en el record

del castell de cartró que es rendí

a guerrers que venien d’uns contes.

I és tan vella la imatge que servo,

d’aquell combat defensant els somnis,

que en el meu cor només existeixes

com les restes d’una flama extinta

en el passat.

Escampes massa vermells de sang,

xiscles d’acers mesclats amb ferides,

incendis i guerres infecundes,

els mals dels vencedors i vençuts,

els planys sinistres dels desnonats,

rostres de morts amb els ulls oberts,

que esguarden el buit d’unes ardents

infinitats.

Banderes palpitants dels crepuscles

ja no em porteu un anhel de lluites

per salvar aquesta terra esbucada.

La meva pàtria són les paraules

austeres, sense cap estendard,

que fa uns anys em van acompanyar,

per les neus d’hiverns inacabats,

a un llarg exili.