BARCA ABANDONADA

És l’esfondrat record d’un ahir,

quan navegava pels verds i atzurs

brillant estesos enllà del mar.

El buc obert, un ventre amb quadernes,

ara és un munt de fusta calcant

aquells naufragis dels sentiments,

que sovint solquen els rumbs ignots,

d’un clam que enfonsa.

El pal on bategava la vela

amb uns blancs que vestien les brises,

la quilla que va vèncer les ones

i les escumes de les marors,

els rems trencats en forma de creu

damunt la quietud de la platja,

tot es conjura sense laments,

en les onades.

I el timó mai més no girarà

vers els ports, les cales i llegendes.

Sols porta la membrança de rutes

seguint aquelles postes de nacre

i nits amb estels interminables.

Sense cap més dol ni companyia,

que els cants difunts de sirenes verges

sortint dels mites.