TERRES DE CASTELLA

Les heretats i els guarets encerclen

l’àrida vida d’aqueixes terres,

amb un antany de ceptres vençuts

i uns horitzons que se’n van al mar.

Caserius amb fumerols mandrosos,

deserts submisos a sols morents,

graven les jornades anònimes

dels estadants.

Abrulls altius s’emporten i escampen

els embats del torb contra les branques

i la pols d’unes llaurades lentes.

El vol dels corbs esdevé un vol d’ombres

esvaïdes pel fris de l’arc iris.

Feixes ferides pels solcs es postren

davant les ensenyes dels crepuscles,

severs i obscurs.

Terres amb despulles de derrotes

sols serven runes d’antics reialmes,

els gràcils cristalls de les gebrades,

uns triomfs d’estels en les nits clares,

els cants de les ànimes nocturnes,

els freds de la neu i les mortalles

i uns fossars enterrats en la mort,

per sempre més.