Notes

^[1] Entre la primera i la segona edició d’aquesta traducció ha aparegut La filosofia al tocador en aquesta mateixa editorial, en versió de Josep-Anton Fernàndez. [Torna]

^[2] Algunes notes recullen informació de les que va redactar Béatrice Didier per a la seva edició del Livre de Poche, París, 1976, la més utilitzada en aquesta traducció. Les meves notes són numerades, mentre que les de Sade reclamen amb un asterisc volat. D’altra banda, l’editorial m’informa amablement que a partir del 1990 la Bibliothèque de la Pléiade ha anat editant les obres completes de Sade, amb anotacions crítiques. Sens dubte, qui es molesti a consultar-les detectarà les meves relliscades. [Torna]

^[3]Marie Constance Renelle (Mme. Quesnet), amb qui Sade va mantenir relacions des del 1790 fins a la mort. Era actriu i responia al motiu de Sensible. [Torna]

^[4]François-Marie Arouet Voltaire (1694-1778). Zadig o el destí, història oriental (vegeu MOLU 12, Edicions 62, 1982) és una de les millors narracions filosòfiques de Voltaire, sens dubte, el mestre indiscutible de Sade. Bé que la ironia mordaç del primer es torni en fred raonament en el segon, la majoria dels sistemes del marquès són extrets del filòsof i duts al seu darrer extrem. Sade cita aquí textualment paraules de l’àngel Jesrad. [Torna]

^[5]Segles futurs! Vosaltres ja no veureu aquesta suma d’horrors i d’infàmia. [Torna]

^[6]No es pot entendre tota la part de discurs que segueix, si no es té en compte que fins fa ben poc era comuna la creença que els mascles, durant la vida, només disposaven d’una quantitat limitada de semen, paral·lelament als òvuls de les femelles. [Torna]

^[7]Celadont, un dels guerrers que morí a les noces de Peleu. [Torna]

^[8]El marquès de Bièvre no en va fer mai cap que valgués com el del Natzarè al seu deixeble: «Tu ets Pere i sobre aquesta pedra bastiré la meva església». I que després vagin dient que els jocs de paraules són cosa del nostre segle (Nota de l’autor). En francès: «Tu es Pierre i sur cette pierre je bâtirai mon église». Georges François Marechal, marquès de Bièvre (1747-1786), escriptor francès, fill del cirurgià de Lluís XIV, el 1770 publicà una facècia plena de jocs de paraules titulada Lettre écrite a Madame la comtesse Tation par le sieur de Bois-Flatté, étudiant en droit fil. [Torna]

^[9]Khilperic I de Nèustria-Soissons (P. 539-584). Rei franc, es casà amb Galsvinta i després la va matar per casar-se amb Fredegunda. Cruel i despòtic, però poeta culte, va morir assassinat. [Torna]

^[10]Vegeu una obreta titulada: Les Jésuites en belle humeur (Nota de l’autor). Obra anònima apareguda a Colònia el 1725, on s’il·lustren les «pràctiques» dels jesuïtes; va haver-n’hi set edicions al segle XVIII. [Torna]

^[11]Es refereix a la Lucrècia, esposa romana exemplar, que Tarquí va violar i que, un cop consumat l’acte, es va enfonsar l’espasa del tirà. Aquest fet va provocar la revolta dels patricis romans i la proclamació de la república. [Torna]

^[12]Observem que, unes ratlles més amunt, Sade ens deia que els quatre fàmuls eren sords i muts, fins i tot el carceller. [Torna]

^[13]De nou, el mateix descuit. [Torna]

^[14]Vegeu la Histoire de la Bretagne, de Dom Lobineau (Nota de l’autor). Guilles de Retz o Rais, mariscal de França (1404-1440), Malgrat ser bretó, lluità al costat de França en la Guerra dels Cent Anys. Més tard, acusat de pràctiques de bruixeria i d’haver raptat, torturat i assassinat més de cent quaranta nens, fou condemnat i ajusticiat. Sovint ha estat relacionat amb Porigen de la llegenda de Barbablava. Guy Alexis, Dom Lobineau (1666-1727), erudit benedictí de Saint-Maur. [Torna]

^[15]Gitó, nom del protagonista del Satiricó de Petroni, de tendències bisexuals. [Torna]

^[16]Tahití. [Torna]

^[17]Quraixites. [Torna]

^[18]Que no es prengui això per una faula: aquest personatge dissortat ha existit a Lió mateix. El que es diu aquí de les seves maniobres és exacte. Va costar l’honor a quinze o vint mil petites dissortades. Acabada la seva operació, s’embarcaven al Roine i les ciutats en qüestió no han estat trenta anys poblades d’objectes de disbauxa, més que amb les víctimes d’aquest pervers. Aquest episodi només en té el nom, de novel·lesc. [Torna]

^[19]L’emperador xinès Kié tenia una dona tan cruel i tan viciosa com ell, no li costava gens fer rajar sang, i per al seu plaer, cada dia n’abocava a dolls. Tenien dins el palau un recambró secret on les víctimes eren immolades sota els seus ulls mentre gaudien. Théo, un dels successors d’aquest príncep, tingué com ell una dona molt cruel. Havien inventat una columna de bronze que feien posar al roig viu i a la qual lligaven infortunats davant els seus ulls: «La princesa», diu l’historiador a qui manllevem aquestes ratlles, «es divertia infinitament amb les contorsions i els crits d’aquelles tristes víctimes. No estava contenta si el seu marit no li oferia freqüentment aquest espectacle». Hist. des Conj., pàg. 43, volum 7. [Torna]

^[20]Aquest joc, que ha estat descrit més amunt, era molt usual entre els celtes, dels quals descendim (vegeu la Histoire des Celtes, de M. Peloutier). Gairebé totes aquestes desviacions de disbauxes, aquestes passions de llibertinatge, descrites en part en aquest llibre i que desperten ridículament avui l’atenció de les lleis, eren antigament jocs dels nostres avantpassats, que valien més que nosaltres, o bé costums legals o cerimònies religioses: actualment en fem crims. En quantes cerimònies piadoses dels pagans es feia servir la fustigació! Diversos pobles feien servir aquests mateixos turments o passions per ungir els seus guerrers, això s’anomenava huscanaver (vegeu les cerimònies religioses de tots els pobles de la terra). Aquestes bromes, l’únic inconvenient de les quals pot ser, a tot estirar, la mort d’una meuca, són crims capitals en l’actualitat! Visca els progressos de la civilització! Com cooperen en la felicitat de l’home i quant més afortunats que som que els nostres avantpassats! (Nota de l’autor). Simon Pelloutier (1694-1757), historiador francès, ministre de l’església francesa a Berlín i assessor de l’Acadèmia de les Ciències. [Torna]

^[21]Es tracta de l’advocat Michel-Antoine Servan, amic i conseller del marquès, com demostra una anotació marginal del propi escriptor al manuscrit 4010 de la Bibliothèque Nationale de París. [Torna]

^[22]Quant als monjos de Sainte-Marie-des-Bois, la supressió dels ordes religiosos descobrirà els crims atroços d’aquesta casta horrible. [Torna]