DONATIEN ALPHONSE FRANÇOIS DE SADE, conegut pel seu títol de MARQUÈS DE SADE (París, 2 de juny de 1740 – Charenton-Saint-Maurice, Val-de-Marne, 2 de desembre de 1814) va ser un escriptor francès, autor de Justine o les dissorts de la virtud (1791), Història d’Aline i Valcour (1795) i altres nombroses novel·les, contes i peces de teatre. També se li atribueixen Les 120 jornades de Sodoma (1785), La filosofia al tocador (1795), La nova Justine (1797) i Juliette (1795). En les seves obres són característics els antiherois, protagonistes de violacions llibertines i de dissertacions en les quals, mitjançant sofismes, justifiquen cínicament els seus actes. S’inspirà en la filosofia materialista del segle XVIII per tal d’«esborrar de la literatura francesa tota influència judeocristiana» (Maurice Heine).

Visqué en una època molt turbulenta i va fer costat als corrents més radicals sorgits de la Il·lustració. Va ser empresonat per l’absolutisme, per l’Assemblea Revolucionària i pel règim napoleònic, i va passar trenta anys reclòs en diferents fortaleses i manicomis. L’any 1793, durant les purgues del Terror, fou empresonat per «moderantisme» (acusació que en el discurs jacobí designa sovint l’ateisme militant) i escapà de poc de la guillotina.

Va protagonitzar diversos incidents que es van convertir en grans escàndols. En vida, i després de mort, l’han perseguit nombroses llegendes.

Quan va morir era conegut com l’autor de la «infame» novel·la Justine, novel·la per la qual va passar els darrers anys de la seva vida tancat al manicomi de Charenton i que va ser prohibida, però que va circular de manera clandestina durant tot el segle XIX i la primera meitat del segle XX, i que va influir en diferents novel·listes i poetes, com ara Flaubert, que en privat l’anomenava «el gran Sade», Dostoievski, Apollinaire, que va rescatar la seva obra de l’«infern» de la Biblioteca Nacional de París, o Rimbaud. Breton i els surrealistes el van proclamar «el Diví Marquès». I encara avui la seva obra desperta els més grans elogis i les més grans repulses. Georges Bataille, entre d’altres, va qualificar la seva obra d’«apologia del crim».