DEL REGNE DE VENEÇUELA

En l’any de mil cinc-cents vint-i-sis¹⁵⁷ amb enganys i persuassions danyoses que es feren al rei nostre senyor, com sempre s’han esforçat a encobrir-li la veritat dels danys i perdicions que Déu i les ànimes i el seu estat rebien en aquelles Índies, donà i concedí un gran regne molt més gran que tot Espanya, que és el de Veneçuela,¹⁵⁸ amb la governació i jurisdicció total als mercaders d’Alemanya amb certa capitulació i concert o contracte que amb ells es féu.

Aquests,¹⁵⁹ entrats amb tres-cents homes o més en aquelles terres, hi trobaren aquelles gents mansíssimes ovelles, com i molt més que els altres les acostumen a trobar en totes les parts de les Índies, abans que els facen danys els espanyols.

Entraren en elles, pense, més cruelment sense comparació que cap dels altres tirans que hem [36] dit, i més irracionalment i furiosa que cruelíssims tigres i que rabiosos llops i lleons. Perquè amb major ànsia i ceguesa rabiosa d’avarícia, i més exquisides maneres i indústries per haver i robar la plata i l’or que tots els d’abans, posposat tot temor a Déu i al rei i vergonya de les gents, oblidats que eren homes mortals, com més alliberats en posseir, tota la jurisdicció de la terra obtingueren.

Han assolat, destruït i despoblat aquests dimonis encarnats més de quatre-centes llegües de felicíssimes terres i en elles grans i admirables províncies, valls de quaranta llegües, regions ameníssimes, poblacions molt grans, riquíssimes de gents i d’or.

Han mort i destrossat totalment grans i diverses nacions, moltes llengües que no han deixat persona que les parle, si no són alguns que s’hauran ficat en coves i entranyes de la terra, fugint d’un tan estrany i pestilencial coltell.

Han mort i destruït i llançat als inferns d’aquelles innocents generacions, per estranyes i diverses i noves maneres de cruel iniquitat i impietat —pel que en sembla—, més de quatre i cinc milions d’ànimes, i avui dia no cessen actualment de llançar-les-hi.

D’infinites i immenses injustícies, insults i estralls que han fet i avui fan, vull dir-ne tres o quatres només, pels quals es podran jutjar els que, per a efectuar les grans destruccions i despoblacions que més amunt diem, poden haver fet.

Prengueren el senyor suprem de tota aquella província¹⁶⁰ sense cap motiu, més que per traure-li l’or donant-li turments; es va soltar i fugí i se n’anà a les muntanyes, i s’avalotà i s’atemorí tota la gent de la terra, amagant-se per les muntanyes i les garrotxes; fan entrades els espanyols¹⁶¹ contra ells per anar-los a buscar, els troben, fan [36v] cruels matances i tots els que prenen amb vida els venen en subhastes públiques com a esclaus.

En moltes províncies i onsevulla que arribaven, abans que prenguessen al senyor universal, els eixien a rebre amb càntics i balls i amb molts presents d’or en gran quantitat; el pagament que els donaven per sembrar el seu temor en tota aquella terra: els feien passar per l’espassa i els feien a trossos.

Una vegada, eixint-los a rebre de la manera dita, el tirà capità alemany¹⁶² fa encabir en una gran casa de palla molta quantitat de gent, i els fa fer a trossos. I com la casa tenia unes bigues a dalt, i hi pujaren molta gent fugint de les sangonoses mans d’aquells homes o bèsties sense pietat i de les seues espases, manà l’infernal home calar foc a la casa, on tots els que quedaren foren cremats vius. Es despoblaren per aquesta causa gran nombre de pobles, fugint-ne tota la gent per les muntanyes, on pensaven salvar-se.

Arribaren a una altra gran província en els confins de la província i regne de Santa Marta;¹⁶³ hi trobaren els indis en les seues cases, en els seus pobles i hisendes, pacífics i ocupats; estigueren molt de temps amb ells menjant-se’ls les hisendes i els indis servint-los com si els haguessen de donar les seues vides i salvació, sofrint-los les contínues opressions i importunitats ordinàries, que són intolerables, i que menja més un golafre d’un espanyol¹⁶⁴ en un dia, que bastaria per a un mes en una casa on hi haja deu persones d’indis.

Els donaren en aquest temps molta quantitat d’or per la seua pròpia voluntat, amb d’altres innumerables bones obres que els feren. Quan els tirans ja se’n volgueren anar, acordaren de pagar-los les posades d’aquesta manera.

El tirà alemany governador (i també, pel que creiem, heretge, perquè no oïa missa ni la deixava oir a [37] molts, amb altres indicis de luterà que se li van conèixer) manà que prenguessen tots els indis que pogueren, amb les seues mullers i fills, i els fiquen en un corral gran o tancat de pals que per a això es va fer, i els féu saber que el qui volgués eixir i ser lliure, s’havia de rescatar de voluntat de l’inic governador, donant tant d’or per ell i tant per la seua dona i per cada fill. I per estrényer-los més, manà que no els entrassen gens de menjar fins que li portassen l’or que els demanava pel seu rescat.

Enviaren molts a les seues cases per or i es rescataven com podien, els soltaven i se n’anaven a les seues llaurances i cases a fer el seu menjar; enviava el tirà certs lladres saltejadors espanyols perquè tornassen a prendre els tristos indis rescatats una volta; els duien al corral; els donaven el turment de la fam i la set fins que es rescatassen una altra vegada.

Hi hagué molts d’aquests que dues o tres vegades foren presos i rescatats; d’altres que no podien ni tenien tant, perquè havien donat tot l’or que posseïen, els deixà perir en el corral fins que moriren de fam.

D’aquesta feta deixà perduda i assolada i despoblada una província riquíssima de gent i d’or que té una vall de quaranta llegües i hi cremà poble que tenia mil cases.¹⁶⁵

Acordà aquest tirà infernal d’anar terra endins amb cobdícia i ànsia de descobrir per aquella part l’infern del Perú; per a aquest infeliç viatge, dugué ell i els altres infinits indis, carregats amb càrregues de tres i quatre roves, enfilats en cadenes.

Es cansava algun o es desmaiava de fam i pel treball i feblesa. Li tallaven tot seguit el cap per la collera de la cadena, per no aturar-se a desenfilar els altres que anaven en les colleres de més afora, i queia el cap a una banda i el cos a l’altra, i repartien la càrrega d’aquest sobre les que portaven els altres.

Dir les províncies que assolà, les ciutats i llocs que cremà, perquè totes les cases són de palla, [37v] les gents que matà, les crueltats que en matances particulars que féu perpetrà en aquest camí, no és cosa creïble, sinó espantosa i veritable.

Hi anaren després per aquells camins d’altres tirans que vingueren després d’ell de la mateixa Veneçuela¹⁶⁶ i d’altres de la província de Santa Marta¹⁶⁷ amb la mateixa santa intenció de descobrir aquella casa santa de l’or del Perú, i trobaren tota la terra més de dues-centes llegües tan cremada i despoblada i deserta, essent pobladíssima i felicíssima com s’ha dit, que ells mateixos, encara que eren tirans i cruels, s’admiraren i espantaren de veure el rastre per on aquell havia anat de tan lamentable perdició.

Totes aquestes coses estan provades amb molts testimonis pel fiscal del Consell de les Índies, i la prova està en el mateix Consell, i mai no cremaren vius a cap d’aquests tan nefands tirans¹⁶⁸.

I no és res el que està provat amb els grans estralls i mals que aquells han fet, perquè tots els ministres de la justícia que fins avui han tingut en les Índies, per la seua gran i mortífera ceguesa, no s’han ocupat a examinar els delictes i perdicions i matances que han fet i avui fan tots els tirans de les Índies, sinó quan diuen que per haver fet crueltats un tal i un tal als indis, ha perdut el rei de les seues rendes tants milers de castellans, i per argüir això poca prova i ben general i confusa els basta.

I encara açò no saben esbrinar ni fer ni encarir com deuen, perquè si fessen el que deuen a Déu i al rei, trobarien que els dits tirans alemanys han robat al rei més de tres milions de castellans d’or. Perquè aquelles províncies de Veneçuela, amb les que més han enrunat, assolat i despoblat més de quatre-centes llegües (com vaig dir), és la terra més rica i més pròspera [38] d’or i era de població que hi ha al món.

I més renda li han entrebancat i llençat a perdre, que haguessin obtingut els reis d’Espanya d’aquell regne, de dos milions en setze anys que fa que els tirans enemics de Déu i del rei les començaren a destruir. I aquests danys no hi ha esperança que fossen recuperats d’ací a la fi del món, si no feia Déu el miracle de ressuscitar tants milions d’ànimes mortes.

Aquests són els danys temporals del rei; seria bo considerar quins i quants són els danys, deshonres, blasfèmies, infàmies a Déu i a la seua llei, i amb què es recompensaran tantes innumerables ànimes com estan cremant-se en els inferns, per la cobdícia i inhumanitat d’aquells tirans animals o alemanys.

Només amb açò vull concloure la seua infelicitat i ferocitat, que des que en la terra entraren fins avui (convé a saber) aquests setze anys han enviat moltes naus carregades i plenes d’indis per la mar a vendre com a esclaus a Santa Marta i a l’illa Española i Jamaica i l’illa de San Juan, més d’un milió d’indis.

I avui dia, any mil cinc-cents quaranta-dos, els hi envien, veient i dissimulant-ho l’audiència reial de l’illa Española, ans afavorint-ho com totes les altres infinites tiranies i perdicions (que s’ha fet en tota aquella costa de terra ferma, que són més de quatre-centes llegües, que han estat i avui estan aquestes de Veneçuela i Santa Marta sota la seua jurisdicció) que podria dificultar i remeiar.

No hi ha hagut més causa per a fer tots aquests indis esclaus que només la perversa, cega i obstinada voluntat, per complir amb la seua insaciable cobdícia de diners, d’aquells avaríssims tirans, com han fet tots els altres sempre en totes les Índies, [38v] prenent aquells anyells i ovelles de les seues cases i les seues mullers i fills per les maneres cruels i nefàries ja dites, i marcar-los amb el ferro del rei per vendre’ls com a esclaus.