DE LA NUEVA ESPAÑA - I

En l’any mil cinc-cents disset es descobrí la Nueva España,⁶¹ i en el descobriment es feren grans escàndols en els indis i algunes morts pels qui la descobriren. En l’any mil cinc-cents divuit anaren a robar-la i matar-la els qui es diuen cristians,⁶² encara que ells diuen que van a poblar. I des d’aquest any divuit fins el dia [16v] d’avui que som en l’any mil cinc-cents quaranta-dos, ha desbordat i arribat a l’extrem tota la iniquitat, tota la injustícia, tota la violència i tirania que els cristians han fet a les Índies, perquè han perdut del tot qualsevol temor a Déu i al rei, i s’han oblidat d’ells mateixos. Perquè són tants i tals els estralls i crueltats, matances i destruccions, despoblacions, robatoris, violències i tiranies, i en tants i tals regnes de la gran terra ferma, que totes les coses que hem dit no són res en comparació a les que s’hi feren.

Però encara que les contàssem totes, que són infinites les que deixem de dir, no són comparables ni en nombre ni en gravetat a les que des del dit any de mil cinc-cents divuit s’han fet i perpetrat fins aquest dia i any de mil cinc-cents quaranta-dos, i avui en aquest dia del mes de setembre s’hi fan i s’hi cometen les més greus i abominables. Perquè siga veritat la regla que més amunt hem posat, que sempre des del principi han anat creixent en majors abusos i obres infernals.

Així que des de l’entrada de la Nueva España, que fou des del divuit d’abril de dit any divuit fins l’any trenta, que foren dotze anys sencers, duraren les matances i estralls que les sangonoses i cruels mans i espases dels espanyols feren contínuament en quasi quatre-centes cinquanta llegües entorn de la ciutat de Mèxic i els seus voltants, on cabran quatre i cinc grans regnes tan grans i bastant més feliços que Espanya.

Totes aquestes terres eren més poblades i plenes de gents que Toledo i Sevilla i Valladolid i Saragossa, juntament amb Barcelona, perquè no hi ha ni hi hagué mai tanta població en aquestes ciutats quan més poblades estigueren, que Déu posà i hi havia en totes les dites llegües, que [17] per a rodejar-les s’han de fer més de mil vuit-centes llegües.

Els espanyols han matat en els dotze anys dits, en les dites quatre-centes cinquanta llegües, a ganivetades i a llançades i cremant-los vius, dones i infants, i joves i vells, més de quatre milions d’ànimes, mentre duraren (com s’ha dit) el que ells en diuen conquistes, essent invasions violentes de cruels tirans, condemnades no sols per la llei de Déu, sinó per totes les lleis humanes, com són, i molt pitjors, que les que fa el turc per destruir l’Església cristiana. I açò sense els que han matat i maten cada dia en la susdita tirànica servitud, vexacions i opressions quotidianes.

Particularment, no podrà bastar llengua ni notícia, ni indústria humana per a referir els fets espantosos que en distintes parts i junts al mateix temps en unes, i diversos en altres, s’han fet per aquells enemics⁶³ públics i capitals enemics del llinatge humà, dins d’aquell dit circuit, i fins i tot alguns fets, segons les circumstàncies i qualitats que els agreugen, en veritat que amb molta diligència i temps i escriptura a penes no es poden explicar complidament. Però diré alguna cosa d’algunes parts, amb protesta i jurament que no crec que explicaré una de mil parts.