XIV

En veure’t escampada per sobre el llit, Françoise,

amb les mans enllaçades darrere el tòs dolcíssim,

m’entra el desig, Françoise, d’ésser bo totalment,

i m’entren unes ganes terribles de plorar,

plorar entre els teus pits, Françoise, i els teus cabells,

i de dir-te germana, car el pecat, Françoise,

hi ha certs moments que ajunta com no ajunta la sang.

El pecat, el fracàs, totes aquestes coses.