III

I hi ha la mort, Françoise, i més coses encara.

Hi ha el record d’Hildegarde, per exemple, dempeus;

hi ha els deixebles amb bruses i hi ha la salamandra;

hi ha també els fulls de «cànson», i hi ha la boira en draps,

i hi ha l’aigua caent pels porxos, pels balcons.

Hi ha els muscles d’Hildegarde, les seues cuixes, llargues;

hi ha els seus pits, hi ha un penjat, hi ha la Morgue,

hi ha tant.

Hi ha les ungles, Françoise, les ungles de Svengali.

L’enrenou de la pluja damunt les conilleres.