I

Hi ha l’aladre, groguenc, amb una grogor d’os,

i hi ha el crani de l’ase entre les brosses tendres

i hi ha una llunyania de llençols eixugant-se:

hi ha una barca en l’arena, hi ha altres coses, Françoise.

Hi ha petjades també, espaiades i greus,

hi ha el senyal d’unes natges alegres i petites,

i soledat, Françoise, més soledat encara.

Hi ha també el llit metàl·lic, hi ha l’habitació

per hores, hi ha la verge amb uns ulls grans pel pànic,

i nua, en un racó, mirant avançar l’home:

hi ha la virtut, Françoise, i la virginitat,

i l’hivern, a la platja, i hi ha els cristalls, tots bruts,

i hi ha els llençols greixosos, esgarrats amb les ungles,

i hi ha els vaixells, Françoise, amb noms prestigiosos,

en l’aigua lenta i trista i oliosa del port.

Hi ha dos vaixells danesos carregant mandarina.