IX

Vaig fent el trist catàleg, el meu nocturn catàleg

d’estupres, d’adulteris, de violacions,

entre el cruixir dels llits i el cruixir dels taüts,

l’enrenou de la ploma sobre el paper grossíssim,

i l’enrenou dels plats, les culleres, els wàters,

els cadàvers que hi ha desfent-se en la bodega.

Hi ha l’hoste que s’ha mort i no se sap d’on és,

i hi ha l’hoste que espera que arribe un telegrama,

com hi ha l’hoste que escolta el coit d’un matrimoni

i hi ha l’hoste, cortès, que no parla amb ningú.

Però jo dec escriure, en el llibre més gran

i amb la lletra més clara, petita i incisiva,

mentre una pobra jove mossega un cobertor,

mentre una pobra vídua s’ho renta en un bidet,

mentre el pobre poeta escriu versos indignes,

mentre al pobre home ric li ve un dolor d’estómac,

mentre les pobres gents van fent les pobres coses

i el captaire es pessiga tendrament les lladelles,

humils, d’una color de mel delicadíssima,

i amablement les deixa en la seua mà oberta.