L’Eixida

S’havia ballat a Tàrrega en les festes assenyalades. Té un caient cerimoniós i delicat que la fa diferent de la generalitat dels balls i que li dóna un to distingit.

La seva coreografia és molt especial i diferent de la de tot altre ballet català, es pot dir, doncs, que té una fesomia ben pròpia. Té la curiosa particularitat de no entrar a ballar totes les parelles alhora. A cada repetició del motiu melòdic entra una nova parella en dansa, curiosa circumstància que dóna a aquest ball un especial segell de distinció.

El seu conjunt, sobretot vist d’un lloc elevat, produeix un efecte altament harmoniós i animat. EI motiu musical és comú a d’altres balls de la Segarra qualificats generalment de Ballet de Déu i amb una coreografia completament diferent de la del ball que ens ocupa.

* * *

Les parelles es col·loquen en línia recta l’una darrera l’altra, mirant tots en una mateixa direcció, mitjançant una separació prudencial de parella a parella i de ballador a balladora (fig. 1) En aquesta dansa tots els balladors han de posar ambdues mans a la cintura, formant amb els braços dues nanses. La introducció no es balla: sols serveix perquè els balladors estiguin atents per a començar. En el primer compàs de la melodia, els balladors de la primera parella —les altres resten sense moure’s— s’encaren i marquen el primer compàs amb el peu dret tombant-se cap a l’esquerra (fig. 2). El segon compàs, el marquen amb el peu esquerre, tombant-se cap a la dreta (fig. 3), i així successivament fins al vuitè compàs, o sia que els compassos 1, 3, 5 i 7 es marquen amb el peu dret, girant-se cap a l’esquerra, i els compassos 2, 4, 6 i 8, amb el peu esquerre, tombant-se cap a la dreta. Al compàs 9 ballador i balladora s’agafen pels braços drets (fig. 4) i donen una mitja volta cap a l’esquerra; hi esmercen els compassos 9, 10, 11 i 12. A l’acabament d’aquest darrer compàs es giren i s’agafen pels braços esquerres i desfan el camí fet (fig. 5), però donant una volta sencera, durant els compassos 13, 14, 15 i 16, en forma que el ballador quedi de cara a la balladora de la segona parella i la balladora de cara al ballador segon, o sia que els balladors van passant al rengle on hi ha les balladores, i elles, al dels balladors.

En començar novament la melodia ballen l’home de la primera parella amb la dona de la segona i la balladora de la primera amb el ballador de la segona, i fan el que ja hem descrit. En acabar el compàs 16, el ballador i la balladora de la primera parella passen a ballar amb la balladora i el ballador de la tercera, respectivament, i el ballador i la balladora de la segona parella —que ara es troben en primer terme, o sia al lloc on han començat els primers— ballen de cara entre ells dos, i així successivament ho van fent totes les parelles.

Quan el primer ballador i la primera balladora ja han ballat amb tots, resten sense moure’s de cara al públic, o sia al punt de sortida, posició de la fig. 1. Les altres parelles fan igual. Com es pot veure, balladors i balladores queden invertits de lloc, ja que abans de començar tots els balladors eren a la dreta i les balladores a l’esquerra, i, a manera que van ballant, els balladors passen a l’esquerra i les balladores a la dreta. Quan ha acabat l’última parella, en el mi de la repetició 11 abans del temps de ballet, els balladors es tomben cap a l’esquerra i queden d’esquena al públic, i les balladores, cap a la dreta, per a quedar en la mateixa posició que els balladors, o sia que tots es giren en direcció a dintre de la paral·lela que formen.

Comença tot seguit el temps de ballet. Els balladors llancen el peu esquerre cap a la dreta i les balladores el dret cap a l’esquerra en el primer compàs, marquen el primer temps del segon compàs amb el peu enlaire (fig. 6); en el segon compàs és al revés. Fan això saltant i seguint els balladors de la primera parella, els quals passen a col·locar-se al lloc respectiu en què es trobaven abans de començar. Per fer aquest canvi, els balladors passen per sobre de les balladores. És necessari que tots els balladors deixin de saltar al mateix temps que acaba la música.

BIBLIOGRAFIA.— Pujol-Amades; Diccionari.