La Ratolinesa
S’havia ballat al llogarret de Sant Julià de Vilatorta el diumenge de Carnestoltes a la tarda. Era ballat al mig de la plaça. Fa ben pocs anys que encara estava en ús.
És un ball que reuneix les dues circumstàncies d’una gran simplicitat i una excepcional bellesa alhora. És de tall tot fi i delicat i l’aire de la seva tonada, plena d’una suau frescor, el fa molt adequat per a ésser ballat en una sala i no al mig de la plaça i entre les tumultuoses gatzares del Carnestoltes.
La seva coreografia és a base de ponts, figura molt cor-rent en la dansa i que també es troba en altres balls catalans, si bé potser no ocupa una part tan preeminent com en el present Hom ha donat a aquesta figura de dansa, una interpretació especial d’origen molt remot. És considerada com la resta d’un vell ritu d’agregament propi de danses sagrades o màgiques, o també una manifestació de triomf adequat a les danses pírriques o guerreres. La subtilitat i delicadesa d’aquest ball no li donen ni una fesomia massa remota ni un aire de dansa guerrera. El seu tall és més aviat senyorívol i podem creure que la figura del pont no és en aquest ball un segell de gran antigor, sinó que deu haver estat amprat al fons general de moviments i figures de dansa.
Aquest ball, tot i trobar-lo barrejat amb les turbulències carnestoltesques, no pot pas ésser considerat com un ball carnestoltesc. El seu origen és tot un altre, però aneu a saber com i per què el foll atzar l’ha convertit en un ball carnestoltesc.
No ens ha estat possible de trobar cap dada relacionada amb l’origen i significat del seu nom. Podria ésser possible que el nom li pervingués del joc popular de colla El gat i la rata, en el qual els jugadors passen sovint per sota els ponts que formen els braços dels companys de joc, figura que té una gran semblança amb la principal d’aquest ball.
Els balladors es col·loquen formant una paral·lela recta, de cara a dintre. En començar la tonada, tant homes com dones tomben graciosament el cos cap a la dreta i marquen el primer compàs amb el peu dret llançant-lo enrera fregant suaument a terra (fig. 1) El segon compàs és marcat de la mateixa manera amb el peu esquerre tombant també el cos cap aquest costat, i així successivament fins al compàs 6, o sia que els compassos 1, 3, i 5 es marquen a la dreta, i el 2, 4, i 6, cap a l’esquerra. Després de marcar el 6, els balladors s’han d’encreuar, a fi d’invertir els llocs, o sia que l’home passa al lloc de la dona i la dona al de l’home. Els balladors han de fer l’encreuament, saltat, i amb el braç dret en direcció al ballador del davant i donant-se les esquenes (fig. 2); hi esmercen dos compassos, 7 i 8. Cal tombar (fig. 3) marcant el compàs 8, on acaba la sageta, i es torna a repetir el mateix d’abans marcant els compassos 9, 11 i 13 cap a la dreta i el 10, 12 i 14 cap a l’esquerra i fent de nou l’encreuament amb els compassos 15 i 16; el 17 es marca cap a la dreta, el 18 cap a l’esquerra i es fa el darrer encreuament durant els compassos 19 i 20. Quan acaben aquest darrer compàs, les parelles s’agafen de les mans i formen un pont, i, posant-se de cara a la parella que fa de cap, avancen tots devers ells (fig. 4). La parella que fa de cap passa per sota el pont que fan tots, el mateix que els altres quan arriben al lloc on era la primera. Per a passar per sota el pont, les parelles han de canviar de mans, o sia col·locar-se com la parella que passa pel pont de la fig 4. Fan aquesta evolució tot guardant la línia paral·lela; hi esmercen 19 compassos. Al compàs 20 les parelles s’aturen, i l’home fa donar un giravolt a la dona (fig. 5). Tot seguit la parella de cap se’n torna al seu lloc girant-se en direcció oposada, però fent passar per sota el pont que formen els seus braços les parelles restants, les quals fan el mateix quan arriben al lloc on era la primera, i així es tornen a fer els 19 compassos. Al 20 l’home torna a fer donar el giravolt a la dona i la posa al seu davant, com en començar el ball, i tornen a repetir-ho tot igual, a fi que en acabar es trobin al mateix lloc del començament, ja que abans de repetir-ho es troben invertits de posició.
BIBLIOGRAFIA.— Pujol-Amades: Diccionari.