Ball de punta i taló
Com el seu nom indica, es caracteritza per un accentuat moviment de peus en el qual es pica alternativament de punta i de taló. Aquest tipus de ball havia estat molt estès fins als darrers temps en què es ballaven danses típiques. Eren en gran nombre els balls que es caracteritzaven per aquesta mena de punteig. És un tipus de ball molt simple en el qual la part translativa i coreogràfica en general no té gaire importància, car s’emporta tota l’atenció, el punteig.
Aquest ball es troba estès per tot Catalunya, i té nombroses variants. La versió que donem es ballava a Povellar. Dintre la seva gran simplicitat, està posseït de força gràcia i escaiença.
* * *
Els dansaires es col·loquen en rodona, de manera que els balladors restin a la part de dintre, de cara a les balladores, i elles a la part de fora. Ells porten les mans a la cintura formant dues nanses i elles s’agafen les faldilles. El primer temps del primer compàs, tant balladors com balladores el marquen amb la punta del peu dret (fig. 1); el segon temps el marquen amb el taló del mateix peu (fig. 2).
Al segon compàs freguen de peus a terra fent una espolsada (fig. 3); comença el peu dret. El primer temps del tercer compàs, el marquen amb la punta del peu esquerre, i el segon temps amb el taló del mateix peu, i repeteixen l’espolsada en el quart compàs. Als compassos 5, 6, 7 i 8 repeteixen el que han fet en l’1, 2, 3 i 4. Al compàs novè el ballador empaita la balladora i ella recula (fig. 4) i ho fan saltant, encreuant una mica les cames. Comencen aquest novè compàs amb el peu dret, a fi de marcar el 10 amb el mateix peu. A l’11 i 12 el ballador recula empaitat per la balladora (fig. 5) en la forma ja dita, i en acabar aquest compàs es donen les mans (fig. 6) i donen una volta cap a l’esquerra, en la qual esmercen els compassos 13, 14 i 15, i al 16 saluden el dansaire de l’esquerra canviant-se aixi les parelles, i tornen a fer el ball, el qual es pot fer tota vegada que es desitgi.
BIBLIOGRAFIA.— Vigo: Aplec; Pujol-Amades: Diccionari.