Sardana

Ploreu germans

La mort de la sardana

Si os sentiu catalans

Per que es mora i no i fan res

Ja no se sent el seu cant

On se amagant els dansaires

Que la feien ser tan gran

On a anat aquella gen, que per ballar-la

Se agafaven de les mans

I tot junts, contant, saltant, ballen,

Feien un cercla, que unia

A una nació de catalans

On estàs sardana meva

Que bull curar els teus mals

I bull que tornes a ser

La reina que eres abans

Necessito que el teu so

Sentin els que no son de aquí

Per que entenguin la grandesa

De aquet poble de aquet país

Fem se senti germans meus

Em lo nostre em lo de aquí

Fem que la nostre sardana

També els pugi aculli

Paro no permetem que la enterren

Per que es deixi de senti

Poo, molta poo, se li veia a la mirada

I en el seu silenci també

Callava i no en parlava

De el que era el seu pati

Pro els murats que se li veien

No es feien axis com axis

Amor perdut o pot se no ni a agut

Que aura fallat per esta axis

Sigui el que sigui es un pati

Quan arriba a casa, fen pudo a vi

Ella callada se o beu vaní

Es la veguda es diu per si

I va enganyada aixo no es axi

Si no reacciona sera el seu fi