Un tomet per el parquet

Avui per fi me he decidit a prendreu am tranquil·litat

I anar a pasetja un rato al parc de aquí el costat

I en uns bancs tots plens de merda de cagades de colom

Una estàtua trencada i una font que fa pudo

Una vella que passeja apujant-se em un basto

Una dona que replega la cagada del seu gos

Quant me en adono que en aquet parc

Jan senyals de prohibit tot

Prohibit beurà prohibit jeure

Prohibit fumar prohibit fe foc

Prohibit gossos prohibit tot

Un autobús que allà para me ha deixat intoxicat

Em la fumera que treia quan el autobús a arrencat

Tres papereres trencades uns columbis despenjats

Quatre abrets sense fulles que fan olor de pixats

I entre mix de tanta merda veig a uns jubilats

Que juguen a la petanca en aquell parc mal aurat

I això pas a barcelona que es la meva ciutat