Una vella

Una vella mol pintada

Que acabava de arriba

Es queixava a un guàrdia urbà

Que sols feia que contesta

Aquí no se pot aparca

Ella li ensenyava la multa

Que portava en una ma

Li diu si no li fa vergonya

De a una pobre vella multa

Que viu de una petita pensió

Que les cames li fan mol dolo

Ell se encongeix de ombrós

I li torna a contesta

Que allà no se pot aparca

Arriba un xicot mol forçut

Que contra el urbà també va

Així que la cosa es calenta

I comencen a crida

I entre tanta discussió

El amo de el cotxa ha arribat

Ha pujat ha engegat i sen ha anat

A les hores se en dona la vella

Que aquell cotxe no era el de ella

Que el de ella era el de el costat

I que es via equivocat

I el de ella no el havien multat