Tan tens tan vals

Prenc cada dia la llum del sol que neix

Per veure el que me agrada i trobar-me ami mateix

Però no entenc el que veig, no li trobo la raó

De que triomfi la avarícia i se imposi la ambició

Per sobre de la cordura davant de lo que es bo

Que falsa es la vida i no se on soc jo

Que lluito en ma ignorància en contra de tot això

En un clam de justícia per el pobre patidor

De la xenofòbia de la discriminació

Per que la justícia estigui a favor de la raó

I que no es m’adeixi segons el ceros de un talo

A els sorts de conveniència os boig fer-vos senti

El crit de angoixa dels que pateixen, el que os acabo de di