A la meva dona

Me estimava aquella flor

Me agradava el seu olor

Sa tendresa sa innocència

Sa bellesa el seu amor

Pro en feia pati cada dia

Quan li veia perdre la seva frescor

Quan mica em mica es pansia

I no i podia fe res jo

Per tornar li la alegria

I recupera el seu candor

Quan que te estimo meu amor

Que per mi, seràs sempre la flor

Que porti dintre del meu cor

El pas de els anys fan que te estimi mes

I el meu amor de dia en dia es creix

Sentiré dolor si me arriba la mort

Per que em be a separa

De la meva estimada flor

Pro sigui viu o sigui mort

Sempre te estimaré

I espero que tu també