Llibertat! parteix de la recreació i adaptació per a l'escena d'una narració de títol gairebé idèntic, «Llibertat», publicada a Fulls de la vida (1898). Comèdia i narració presenten, des d'una òptica irònica i sentimental alhora, la història d'un negrito trasplantat en algun poble de la costa catalana per un indiano enriquit, i recreen, a través del xoc de races i cultures, el desencaix inconciliable entre l'individu en estat pur, primitiu, i la societat materialista, ignorant i prosaica que l'acull en nom de la llibertat i dels drets humans, però que li nega qualsevol possibilitat d'integració i, emparant-se en aquestes mateixes idees, convenientment banalitzades, l'elimina.

Un poble qualsevol, vulgar i ensopit, rep la visita d’un petit grup ambulant de comediants. L’estil de vida monòton i materialista del poble contrasta amb el dels comediants, bohemi i rodamón. Només el fill de l’alcalde, en Joanet, que ha rebut certa formació, és capaç d’entendre la poesia que s’amaga en la vida errant dels artistes i, d’alguna manera, els enveja. L’espectacle que el grup ambulant ofereix al poble no acaba d’anar bé, la majoria no l’ha entès i els comediants han d’abandonar el lloc de forma precipitada, condemnant-lo, simbòlicament, a una vida de prosa, sense poesia.

A L’auca del senyor Esteve, Santiago Rusiñol fa un retrat de la petita burgesia barcelonina, encarnada en una família de botiguers, propietaris de la merceria «La Puntual», fundada l’any 1830. Aquesta petita burgesia no evoluciona durant tres generacions —la del fundador de «La Puntual», el seu fill i el seu nét (que és el senyor Esteve, que dóna títol a la novel·la)— fins que el besnét de la saga i fill del protagonista, en Ramonet, s’enfronta al seu destí i vol renunciar a continuar amb la tradició familiar. La Barcelona descrita per Rusiñol és la Barcelona dels botiguers del barri de la Ribera, amb el seu pragmatisme (el «ser pràctic»), el seu català col·loquial i la seva dèria per l’estalvi i per evitar el «gasto» superflu.

Santiago Rusiñol va ser una dels màxims exponents del Modernisme Català, pintor, escriptor, col·leccionista, periodista i dramaturg. La seva obra teatral és una part cabdal en la seva producció literària, exemple n’és Tenoríades, escrita en l’última etapa de la seva vida i publicada al 1924.