Anàbasi és el relat de les peregrinacions i dels moviments —en l’espai, en el temps i en el recinte tancat del somni— de les races i les civilitzacions, la celebració de la fundació de les lleis i les ciutats, l’evocació de les grans aus viatgeres: «Terre arable du songe! Qui parle de bâtir?». A partir d’Anàbasi el destí de l’Estranger es confon amb el de les pluges, les neus i els vents, imatges de canvi i migració, poderoses condensacions de la paraula «exili». Històries dels nostres temps, sí, però també relat d’un desterrament que no té fi perquè tota història humana és una història de desterrament. El planeta mateix és un cos errant. (Del pròleg d’Octavio Paz).