A La gran baixada, el poeta de Sants palesa un distanciament voluntari en el seus versos per tal que les experiències que poetitza es puguin fer extensibles a les de qualsevol lector. Segons Josep Romeu: «Còsmica i planetària, la poesia brossiana és concebuda sobretot com un sistema de situacions en l’espai, amb una acusada autonomia respecte a la fluència temporal». De la mateixa manera, Ricard Mirabete plasma en els seus poemes unes situacions, més concretes o més abstractes, que tenen validesa actual i futura, i ho justifica a la cita abans referida amb el verb «sobreviure». La literatura és transitòria, però les experiències humanes que s’hi retraten poden tenir una vàlua universal.