Eva torna al paradís, però ara ho fa carregada de paraules, fruits de l’arbre del coneixement. L’arcàngel tremola i podem suposar que Déu també. La poesia d’Anise Koltz és cruel. Com ella mateixa diu, els seus versos no són productes estètics per cantar la bellesa del món, sinó que denuncien la insensatesa de la mort, l’absència de Déu, la despossessió del passat, la hipocresia dels sentiments i dels valors més admesos. Els seus poemes, breus, abruptes, «armats amb becs i urpes», s’envolen sota la llum apassionada del coneixement.